EL PROCÉS DE BOLONYA
El procés de Bolonya neix el 1999 quan els ministres d’educació de 29 països europeus (entre els quals l’estat espanyol) signaren la Declaració de Bolonya, en la qual s’estableixen els principis i objectius bàsics del procés que havia de portar a la creació de l’Espai d’Ensenyament Superior.
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida volem manifestar que, si bé estem d’acord amb els objectius oficials plantejats al procés de Bolonya, com potenciar una major competitivitat de les Universitats Europees i  fomentar la mobilitat dels estudiants entre altres, trobem que també presenta una sèrie de problemes que seria necessari solucionar:
•      La Universitat es pot convertir en una escola de formació professional en la qual predominin els ensenyaments basats en capacitats i habilitats i deixi de ser un lloc on, a més de preparar professionals, es generi i es transmeti coneixement, que deixi de ser un lloc de reflexió i pensament, de debat i de crítica.
•    Les titulacions i els plans d’estudi estaran guiats per criteris de rendibilitat i atenent a interessos empresarials.
•    Els estudiants amb menor poder adquisitiu tindran més difícil accedir als cursos de postgrau, que són els títols que capaciten per a la gran majoria de llocs de treball qualificat. En els països on ja s’està aplicant Bolonya, els preus dels postgraus han augmentat de 3 a 6 vegades els de les actuals llicenciatures. A l’estat espanyol,  no hi ha previst cap canvi en l’actual sistema de beques.
•    Què passarà amb les carreres no “rentables” i en les que difícilment no invertiran les empreses? El Govern en garantirà una financiació suficient?
•    Gran part del finançament de les Universitats es deixa en mans de l’empresa privada. Hi ha universitats (les més grans i amb més recursos) que sí que rebran finançament per part d’empreses, però d’altres (per exemple la UIB), difícilment podran sobreviure a aquest procés. Quines empreses invertiran en ella? La indústria en la nostra comunitat és poc potent i en general escassament innovadora. Podem confiar en la capacitat dels nostres empresaris com a consellers educatius?
•    L’augment de la mobilitat i la competitivitat a l’hora de captar alumnat estranger farà que les universitats públiques tendeixin a oferir cursos, sobretot de postgrau, en llengües foranies com el castellà o l’anglès, en detriment de la llengua catalana.

Considerem que la universitat pública espanyola necessita un canvi, però no estem d’acord que aquest “capitalisme econòmic” sigui la solució.
Hi ha que cercar solucions que siguin consensuades per tots els actors implicats. El debat i el diàleg és el que pot definir quin model d’universitat volem i necessitem, per això recolzant els actes organitzats per els estudiants a la nostra Illa i fora d’ella.

ESQUERRA DE MENORCA- ESQUERRA UNIDA


UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A LA IGUALTAT
L’educació és un dret humà fonamental i un pilar bàsic de les societats, a més d’un instrument privilegiat per al desenvolupament, la cooperació i la integració dels pobles i de la seva ciutadania a l’hora d’avançar en un projecte comú. Per aquesta raó, entenem que l’educació ha de ser un dels principals criteris de convergència en la construcció d’una Europa dels pobles més igualitària, més democràtica, més solidària i més integradora de la diversitat. Des d’Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds, defensem una educació pública europea de qualitat: gratuïta, igualitària, laica, plural i democràtica, per ser l’única que garanteix la igualtat de drets i oportunitats per a tots i totes; promou la participació democràtica dels diferents sectors implicats en el procés educatiu, respecta la llibertat de consciència i de creences, atén la diversitat de l’alumnat i es compromet amb l’interès comú i el servei públic, al marge d’interessos particulars lligats a l’adoctrinament ideològic o al negoci econòmic.
L’escola ha de ser, en tots els Estats un lloc de trobada entre les cultures que coexisteixen en una societat cada vegada més multicultural, com una premissa necessària de l’autèntic desenvolupament d’una educació per a la pau, en igualtat de gèneres i respectuosa amb la diversitat afectivosexual.
Per aconseguir això des d’EU-ICV fem les propostes següents:
-    Creació de la Carta de Drets Europeus sobre Educació, que asseguri l’exercici del dret a l’educació en condicions d’igualtat en tots els països de la UE, i que inclogui una declaració expressa contra tot tipus d’adoctrinament religiós en l’àmbit escolar, així com la prohibició dels símbols religiosos en els espais públics educatius.
-    Establiment d’una quantia mínima de despesa pública en educació (6% PIB) en tots els sistemes educatius europeus.
-    Homologació de l’educació infantil que garanteixi el seu caràcter educatiu (no merament assistencial) i la creació de places públiques suficients de 0 a 3 anys per atendre la demanda existent en els diferents Estats de la UE.
-    Assegurar l’estudi de dues llengües europees en l’educació obligatòria, a més de la materna.
-    Gratuïtat del material didàctic per a garantir la gratuïtat real de l’educació obligatòria.
-    Pla de xoc europeu contra el fracàs i l’abandó escolar prematur, dirigit prioritàriament a compensar desigualtats d’origen social o cultural en els diferents Estats de la Unió.
-    Foment dels programes d’intercanvi en Educació Secundària (tipus Erasmus) tant en Formació Professional com en Règim Especial i Batxillerat.
Quant a la Universitat, cal revertir el processos de privatització i subordinació d’aquesta respecte al mercat, emparats en el Procés de Bolonya, rebutjant també l’apropiació privada de la investigació finançada amb fons públics.
Demanem la paralització de les reformes dels plans estudis fins que hi hagi un debat públic, amb participació del tots els estaments de la Universitat i els agents social.
L’Educació Superior també és un dret universal, i per tant exigirem que es garanteixi l’anomenada dimensió social de l’Espai Europeu d’Educació Superior de manera que tot estudiant pugui completar tots els seus estudis superiors sense obstacles relacionats amb el seu origen socioeconòmic.
Esquerra de Menorca-Esquerra Unida

  El català a Menorca, el català a Europa


El debat sobre la llengua no és mai un debat inútil, encara que visquem un període de crisi econòmica. És clar que la cultura, en general,  i la llengua, en particular, són elements que s’han de tenir sempre presents en el debat polític i social. En especial, el multilingüisme és un qüestió que afecta a la societat menorquina i espanyola, atès els profunds canvis que hem viscut en els darrers anys. 

EM-EU demana el reconeixement de català com a llengua oficial a les institucions europees. Atès que tots els ciutadans i ciutadanes catalanoparlants tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans de l’Estat espanyol, és ben lògic pensar que també té els mateixos drets la llengua que els representa. El contrari de tot això és pensar que si hi ha llengües de segona categoria, també hi ha ciutadans i ciutadanes de segona i, fins i tot, de tercera.

Els que es preocupen perquè el català rep una certa marginació positiva a l’ensenyament o a l’administració davall la bandera d’un fals bilingüisme, no tenen en consideració tots aquells àmbits en què el català és totalment bandejat (la justícia, els cossos policials, l’empresa privada, la sanitat, els mitjans de comunicació o el cinema) que suposen gran part de l’activitat econòmica i social de la societat menorquina. 

Refusen aquest fet amb l’excusa que “ara no toca” o “no serveix de res”. El català de Menorca ha de ser la llengua de cohesió i de comunicació. Només així se’n pot garantir la seva supervivència i el dret de tothom de parlar català arreu. El fet de considerar que només el castellà ens representa a l’exterior, suposa a mig i termini que només aquesta llengua ens representa i defensa dins l’estat i que les dites llengües “regionals” els pertoca un espai simbòlic i testimonial.

Hem d’exigir l’ús del català a Europa com un mode de defensar el multilingüisme i el multiculturalisme també a ca nostra. Lluny de l’ostentació que en fan alguns partits d’una banda i de l’altra, EM-EU defensa la idea que el català ha d’ocupar tots els àmbits que li pertoquen, perquè és el dret individual i col•lectiu dels menorquins i menorquines, siguin catalananoparlants o no. Els català ha de ser llengua d’ús a Europa, com ho ha de ser  a Menorca.


ESQUERRA DE MENORCA – ESQUERRA UNIDA



 
 
 
  Balears a la cua en educació


La setmana passada es van fer públics els resultats de l’avaluació de diagnòstic de les competències educatives en el 4t curs d’educació primària a l’estat espanyol. Com ja suposàvem, la nostra comunitat no ha quedat en un bon lloc, però el que no suposàvem ni esperàvem era la resposta de l’administració educativa balear davant d’aquests resultats.

La resposta s’ha limitat  a un comunicat que han penjat a la pàgina web de conselleria. Comunicat, per altra banda, lamentable, i en el que tan sols es diu que, si es mira amb deteniment l’informe, l’educació a Balears no “suspèn”. També diu que, si mirem els resultats en general  “la major part del nostre alumnat consolida les competències, encara que si miram les mitjanes de cada competència se’n pugui treure una imatge errònia”. Senyor Conseller, el primer pas per solucionar un problema és adonar-se’n de que es té, i vosté  sembla que o no se n’ha assabentat o no ho vor fer. En el seu comunicat en cap moment no es fa referència a cap mesura o a cap acció encaminada a millorar els resultats i ni tan sols es fa una reflexió de les dades que presenta l’informe.

Si es fa una anàlisi d’aquestes dades, es veu que Balears està ben situada, dins de l’estat espanyol, en dues dades que sempre s’han tingut en compte per mirar la situació de l’educació:

- Balears està lleugerament per sota de la mitjana del nombre  d’alumnes per professor(ràtio) en el nivell en el qual s’ha fet l’informe (10,8 alumnes per professor). La mitjana de l’estat espanyol és d’11,2. Hi ha 8 Comunitats  que tenen una ràtio menor que la nostra i 10 comunitats (comptant les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) que tenen una ràtio major.

- Balears està per damunt, en diners invertits en educació (6463 € per alumne), de la mitjana estatal (6207€). Hi ha 7 Comunitats autònomes que destinen més recursos a Educació i 9 que en destinen menys (no es compten Ceuta i Melilla que depenen del Ministeri d’Educació).

En teoria, i fent cas a aquests indicadors, els resultats que haurien d’haver sortit als alumnes de la nostra comunitat haurien d’estar, més o menys, situats en la meitat de la taula del rendiment acadèmic dels alumnes. Però en una escala on aproximadament el valor més baix és 420, el més alt 540  i la mitjana estatal està en 500 els resultats que ens trobem són:

- En competència lingüística, Balears treu 471, per darrere tan sols estan Ceuta  i Melilla
- En competència matemàtica, Balears treu 489, amb menys puntuació estan les comunitats autònomes d’Andalusia, Canàries, C. Valenciana, Ceuta i Melilla
- En competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Balears aconsegueix un 457 i tan sols treu millor resultat que la Comunitat Valenciana i Melilla.
- En competència social i ciutadana, Balears obtè 478 i per darrere queden la Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla.

A més, Balears és la comunitat, després de Ceuta i Melilla, on més alumnes (del nivell sobre el que s’ha fet l’estudi) repeteixen curs (el 7,2%) mentre que en la resta de l’estat és del 4,5%. També Balears és la Comunitat on abans s’abandonen els estudis, i on més diferències de nivell d’alumnat hi ha per classe.

Per què aquests resultats que no arriben a la mitjana estatal, quan en ràtio i en pressupost estem millor que la majoria de les comunitats autònomes?
Hem de pensar que no arribem a la mitjana d’un estat que està situat, en quant a nivell educatiu, a la cua d’Europa.
Quines mesures planteja la Conselleria d’Educació? Tornar a reduir els pressupostos dels centres (ja els van reduir l’any passat) i llevar professorat de suport (professorat imprescindible en unes classes amb tantes diferències de nivell entre l’alumnat). Amb aquestes mesures, no fa falta ser molt llestos per saber on estarem situats en la pròxima avaluació de diagnòstic.

Altres conclusions, a nivell general, que es poden treure de l’informe són:
- Alumnat Estranger: En contra del que podria semblar, no té excesiva importància la presència d’alumnat estranger a l’hora de treure millors o pitjors resultats: La Rioja, que està sempre en la part més alta de les qualificacions, té, en l’educació primària, el major percentatge d’alumnat estranger( 18,3%). Balears i Madrid són les comunitats que  van a continuació en nombre d’alumnat estranger (16,7%); Madrid, quant a resultats, sempre està situada en la part mitjana-alta de les qualificacions, mentre que Balears està sempre a la cua.
- Llengua d’immersió. A la vista dels resultats, i com per altra banda era previsible, no es pot treure cap conseqüència lògica entre llengua d’immersió i rendiment acadèmic. Es dóna el cas que dues comunitats amb sistemes similars, com Navarra i Comunitat Valenciana (ambdues tenen centres amb línies en les dues llengües oficials) tenen resultats oposats: Navarra sempre es troba en la part més alta de les qualificacions i la Comunitat Valenciana en la part més baixa.


Esperem que les dades d’aquest estudi no es queden en açò, un simple estudi, i que com a mínim siguin un toc d’atenció. És urgent una reflexió, per part de tota la comunitat educativa, de les dades d’aquest informe per a poder extreure mesures que puguin millorar l’estat de l’educació a la nostra comunitat.

Des d’Esquerra de Menorca considerem que l’educació ha de ser una de les principals prioritats per als nostres governants. Només amb una educació de qualitat aconseguirem tenir una societat més justa.

Esquerra de Menorca – Esquerra Unida 

(29 de juny de 2010)