EL PROCÉS DE BOLONYA
El procés de Bolonya neix el 1999 quan els ministres d’educació de 29 països europeus (entre els quals l’estat espanyol) signaren la Declaració de Bolonya, en la qual s’estableixen els principis i objectius bàsics del procés que havia de portar a la creació de l’Espai d’Ensenyament Superior.
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida volem manifestar que, si bé estem d’acord amb els objectius oficials plantejats al procés de Bolonya, com potenciar una major competitivitat de les Universitats Europees i  fomentar la mobilitat dels estudiants entre altres, trobem que també presenta una sèrie de problemes que seria necessari solucionar:
•      La Universitat es pot convertir en una escola de formació professional en la qual predominin els ensenyaments basats en capacitats i habilitats i deixi de ser un lloc on, a més de preparar professionals, es generi i es transmeti coneixement, que deixi de ser un lloc de reflexió i pensament, de debat i de crítica.
•    Les titulacions i els plans d’estudi estaran guiats per criteris de rendibilitat i atenent a interessos empresarials.
•    Els estudiants amb menor poder adquisitiu tindran més difícil accedir als cursos de postgrau, que són els títols que capaciten per a la gran majoria de llocs de treball qualificat. En els països on ja s’està aplicant Bolonya, els preus dels postgraus han augmentat de 3 a 6 vegades els de les actuals llicenciatures. A l’estat espanyol,  no hi ha previst cap canvi en l’actual sistema de beques.
•    Què passarà amb les carreres no “rentables” i en les que difícilment no invertiran les empreses? El Govern en garantirà una financiació suficient?
•    Gran part del finançament de les Universitats es deixa en mans de l’empresa privada. Hi ha universitats (les més grans i amb més recursos) que sí que rebran finançament per part d’empreses, però d’altres (per exemple la UIB), difícilment podran sobreviure a aquest procés. Quines empreses invertiran en ella? La indústria en la nostra comunitat és poc potent i en general escassament innovadora. Podem confiar en la capacitat dels nostres empresaris com a consellers educatius?
•    L’augment de la mobilitat i la competitivitat a l’hora de captar alumnat estranger farà que les universitats públiques tendeixin a oferir cursos, sobretot de postgrau, en llengües foranies com el castellà o l’anglès, en detriment de la llengua catalana.

Considerem que la universitat pública espanyola necessita un canvi, però no estem d’acord que aquest “capitalisme econòmic” sigui la solució.
Hi ha que cercar solucions que siguin consensuades per tots els actors implicats. El debat i el diàleg és el que pot definir quin model d’universitat volem i necessitem, per això recolzant els actes organitzats per els estudiants a la nostra Illa i fora d’ella.

ESQUERRA DE MENORCA- ESQUERRA UNIDA


UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT PER A LA IGUALTAT
L’educació és un dret humà fonamental i un pilar bàsic de les societats, a més d’un instrument privilegiat per al desenvolupament, la cooperació i la integració dels pobles i de la seva ciutadania a l’hora d’avançar en un projecte comú. Per aquesta raó, entenem que l’educació ha de ser un dels principals criteris de convergència en la construcció d’una Europa dels pobles més igualitària, més democràtica, més solidària i més integradora de la diversitat. Des d’Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds, defensem una educació pública europea de qualitat: gratuïta, igualitària, laica, plural i democràtica, per ser l’única que garanteix la igualtat de drets i oportunitats per a tots i totes; promou la participació democràtica dels diferents sectors implicats en el procés educatiu, respecta la llibertat de consciència i de creences, atén la diversitat de l’alumnat i es compromet amb l’interès comú i el servei públic, al marge d’interessos particulars lligats a l’adoctrinament ideològic o al negoci econòmic.
L’escola ha de ser, en tots els Estats un lloc de trobada entre les cultures que coexisteixen en una societat cada vegada més multicultural, com una premissa necessària de l’autèntic desenvolupament d’una educació per a la pau, en igualtat de gèneres i respectuosa amb la diversitat afectivosexual.
Per aconseguir això des d’EU-ICV fem les propostes següents:
-    Creació de la Carta de Drets Europeus sobre Educació, que asseguri l’exercici del dret a l’educació en condicions d’igualtat en tots els països de la UE, i que inclogui una declaració expressa contra tot tipus d’adoctrinament religiós en l’àmbit escolar, així com la prohibició dels símbols religiosos en els espais públics educatius.
-    Establiment d’una quantia mínima de despesa pública en educació (6% PIB) en tots els sistemes educatius europeus.
-    Homologació de l’educació infantil que garanteixi el seu caràcter educatiu (no merament assistencial) i la creació de places públiques suficients de 0 a 3 anys per atendre la demanda existent en els diferents Estats de la UE.
-    Assegurar l’estudi de dues llengües europees en l’educació obligatòria, a més de la materna.
-    Gratuïtat del material didàctic per a garantir la gratuïtat real de l’educació obligatòria.
-    Pla de xoc europeu contra el fracàs i l’abandó escolar prematur, dirigit prioritàriament a compensar desigualtats d’origen social o cultural en els diferents Estats de la Unió.
-    Foment dels programes d’intercanvi en Educació Secundària (tipus Erasmus) tant en Formació Professional com en Règim Especial i Batxillerat.
Quant a la Universitat, cal revertir el processos de privatització i subordinació d’aquesta respecte al mercat, emparats en el Procés de Bolonya, rebutjant també l’apropiació privada de la investigació finançada amb fons públics.
Demanem la paralització de les reformes dels plans estudis fins que hi hagi un debat públic, amb participació del tots els estaments de la Universitat i els agents social.
L’Educació Superior també és un dret universal, i per tant exigirem que es garanteixi l’anomenada dimensió social de l’Espai Europeu d’Educació Superior de manera que tot estudiant pugui completar tots els seus estudis superiors sense obstacles relacionats amb el seu origen socioeconòmic.
Esquerra de Menorca-Esquerra Unida



  El català a Menorca, el català a Europa


El debat sobre la llengua no és mai un debat inútil, encara que visquem un període de crisi econòmica. És clar que la cultura, en general,  i la llengua, en particular, són elements que s’han de tenir sempre presents en el debat polític i social. En especial, el multilingüisme és un qüestió que afecta a la societat menorquina i espanyola, atès els profunds canvis que hem viscut en els darrers anys. 

EM-EU demana el reconeixement de català com a llengua oficial a les institucions europees. Atès que tots els ciutadans i ciutadanes catalanoparlants tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans de l’Estat espanyol, és ben lògic pensar que també té els mateixos drets la llengua que els representa. El contrari de tot això és pensar que si hi ha llengües de segona categoria, també hi ha ciutadans i ciutadanes de segona i, fins i tot, de tercera.

Els que es preocupen perquè el català rep una certa marginació positiva a l’ensenyament o a l’administració davall la bandera d’un fals bilingüisme, no tenen en consideració tots aquells àmbits en què el català és totalment bandejat (la justícia, els cossos policials, l’empresa privada, la sanitat, els mitjans de comunicació o el cinema) que suposen gran part de l’activitat econòmica i social de la societat menorquina. 

Refusen aquest fet amb l’excusa que “ara no toca” o “no serveix de res”. El català de Menorca ha de ser la llengua de cohesió i de comunicació. Només així se’n pot garantir la seva supervivència i el dret de tothom de parlar català arreu. El fet de considerar que només el castellà ens representa a l’exterior, suposa a mig i termini que només aquesta llengua ens representa i defensa dins l’estat i que les dites llengües “regionals” els pertoca un espai simbòlic i testimonial.

Hem d’exigir l’ús del català a Europa com un mode de defensar el multilingüisme i el multiculturalisme també a ca nostra. Lluny de l’ostentació que en fan alguns partits d’una banda i de l’altra, EM-EU defensa la idea que el català ha d’ocupar tots els àmbits que li pertoquen, perquè és el dret individual i col•lectiu dels menorquins i menorquines, siguin catalananoparlants o no. Els català ha de ser llengua d’ús a Europa, com ho ha de ser  a Menorca.


ESQUERRA DE MENORCA – ESQUERRA UNIDA




 
 
 

  Balears a la cua en educació


La setmana passada es van fer públics els resultats de l’avaluació de diagnòstic de les competències educatives en el 4t curs d’educació primària a l’estat espanyol. Com ja suposàvem, la nostra comunitat no ha quedat en un bon lloc, però el que no suposàvem ni esperàvem era la resposta de l’administració educativa balear davant d’aquests resultats.

La resposta s’ha limitat  a un comunicat que han penjat a la pàgina web de conselleria. Comunicat, per altra banda, lamentable, i en el que tan sols es diu que, si es mira amb deteniment l’informe, l’educació a Balears no “suspèn”. També diu que, si mirem els resultats en general  “la major part del nostre alumnat consolida les competències, encara que si miram les mitjanes de cada competència se’n pugui treure una imatge errònia”. Senyor Conseller, el primer pas per solucionar un problema és adonar-se’n de que es té, i vosté  sembla que o no se n’ha assabentat o no ho vor fer. En el seu comunicat en cap moment no es fa referència a cap mesura o a cap acció encaminada a millorar els resultats i ni tan sols es fa una reflexió de les dades que presenta l’informe.

Si es fa una anàlisi d’aquestes dades, es veu que Balears està ben situada, dins de l’estat espanyol, en dues dades que sempre s’han tingut en compte per mirar la situació de l’educació:

- Balears està lleugerament per sota de la mitjana del nombre  d’alumnes per professor(ràtio) en el nivell en el qual s’ha fet l’informe (10,8 alumnes per professor). La mitjana de l’estat espanyol és d’11,2. Hi ha 8 Comunitats  que tenen una ràtio menor que la nostra i 10 comunitats (comptant les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla) que tenen una ràtio major.

- Balears està per damunt, en diners invertits en educació (6463 € per alumne), de la mitjana estatal (6207€). Hi ha 7 Comunitats autònomes que destinen més recursos a Educació i 9 que en destinen menys (no es compten Ceuta i Melilla que depenen del Ministeri d’Educació).

En teoria, i fent cas a aquests indicadors, els resultats que haurien d’haver sortit als alumnes de la nostra comunitat haurien d’estar, més o menys, situats en la meitat de la taula del rendiment acadèmic dels alumnes. Però en una escala on aproximadament el valor més baix és 420, el més alt 540  i la mitjana estatal està en 500 els resultats que ens trobem són:

- En competència lingüística, Balears treu 471, per darrere tan sols estan Ceuta  i Melilla
- En competència matemàtica, Balears treu 489, amb menys puntuació estan les comunitats autònomes d’Andalusia, Canàries, C. Valenciana, Ceuta i Melilla
- En competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Balears aconsegueix un 457 i tan sols treu millor resultat que la Comunitat Valenciana i Melilla.
- En competència social i ciutadana, Balears obtè 478 i per darrere queden la Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla.

A més, Balears és la comunitat, després de Ceuta i Melilla, on més alumnes (del nivell sobre el que s’ha fet l’estudi) repeteixen curs (el 7,2%) mentre que en la resta de l’estat és del 4,5%. També Balears és la Comunitat on abans s’abandonen els estudis, i on més diferències de nivell d’alumnat hi ha per classe.

Per què aquests resultats que no arriben a la mitjana estatal, quan en ràtio i en pressupost estem millor que la majoria de les comunitats autònomes?
Hem de pensar que no arribem a la mitjana d’un estat que està situat, en quant a nivell educatiu, a la cua d’Europa.
Quines mesures planteja la Conselleria d’Educació? Tornar a reduir els pressupostos dels centres (ja els van reduir l’any passat) i llevar professorat de suport (professorat imprescindible en unes classes amb tantes diferències de nivell entre l’alumnat). Amb aquestes mesures, no fa falta ser molt llestos per saber on estarem situats en la pròxima avaluació de diagnòstic.

Altres conclusions, a nivell general, que es poden treure de l’informe són:
- Alumnat Estranger: En contra del que podria semblar, no té excesiva importància la presència d’alumnat estranger a l’hora de treure millors o pitjors resultats: La Rioja, que està sempre en la part més alta de les qualificacions, té, en l’educació primària, el major percentatge d’alumnat estranger( 18,3%). Balears i Madrid són les comunitats que  van a continuació en nombre d’alumnat estranger (16,7%); Madrid, quant a resultats, sempre està situada en la part mitjana-alta de les qualificacions, mentre que Balears està sempre a la cua.
- Llengua d’immersió. A la vista dels resultats, i com per altra banda era previsible, no es pot treure cap conseqüència lògica entre llengua d’immersió i rendiment acadèmic. Es dóna el cas que dues comunitats amb sistemes similars, com Navarra i Comunitat Valenciana (ambdues tenen centres amb línies en les dues llengües oficials) tenen resultats oposats: Navarra sempre es troba en la part més alta de les qualificacions i la Comunitat Valenciana en la part més baixa.


Esperem que les dades d’aquest estudi no es queden en açò, un simple estudi, i que com a mínim siguin un toc d’atenció. És urgent una reflexió, per part de tota la comunitat educativa, de les dades d’aquest informe per a poder extreure mesures que puguin millorar l’estat de l’educació a la nostra comunitat.

Des d’Esquerra de Menorca considerem que l’educació ha de ser una de les principals prioritats per als nostres governants. Només amb una educació de qualitat aconseguirem tenir una societat més justa.

Esquerra de Menorca – Esquerra Unida 

(29 de juny de 2010)






























 
 
NOU CURS ESCOLAR AMB PROBLEMES

Ens trobem davant l’inici d’un nou curs escolar i, acompanyant aquesta inauguració de curs,  estem assistint  a una retallada en educació que posarà en perill la igualtat social en la nostra comunitat.

A les ja tradicionals notícies d’aquestes dates (tornen cada setembre any rere any) sobre la falta d’espai en l’Escola d’Adults i en el Conservatori, enguany hem començat el curs amb la notícia de la reducció en el nombre de professorat. 

El Sr. Conseller Bartomeu Llinàs diu que aquesta reducció no suposarà un augment “exagerat” de les ràtios i que aquestes es mantindran dins dels límits legals (això sí, en els màxims). El que no diu el Sr. Llinàs és que les places que s’han eliminat són del professorat de suport i d’atenció a la diversitat. L’alumnat que més patirà aquesta retallada és l’alumnat que més atenció necessita! i açò en la Comunitat on més abandonament i fracàs escolar hi ha.

A tot açò, hem d’afegir l’incompliment en les dates d’acabament d’obres en els centres: al Mateu Fontirroig de Maó o a l’IES Josep Ma. Quadrado de Ciutadella, alumnes i professors hauran de conviure aquest principi de curs amb l’enrenou de les obres.

Aules prefabricades. Lluny de disminuir el nombre de “barracons” (és curiós com es canvia la denominació d’aquestes aules segons s’estigui al govern o a l’oposició), augmenta en 1 el nombre de les aules: 24 aules prefabricades en una illa petita com Menorca és una autèntica aberració.

És cert que gran part d’aquests problemes són heretats d’administracions anteriors, però aquest Govern s’ha mostrat incapaç de posar-hi solucions.

L’incompliment de la promesa de destinar el 7% del PIB a educació; la manca (una altra legislatura perduda) d’un mapa escolar de l’illa que ens permeti actuar amb antelació i no com ara, intentant posar-hi parxes; l’encara elevat nombre de professorat interí; i la falta d’una aposta forta per la formació professional i l’educació d’adults, que doni una altra oportunitat als joves que tenen problemes per acabar l’ESO, ens demostren que, per a aquest Govern, l’educació no és un tema prioritari.

A tot açò li hem d’afegir que, a nivell estatal les coses són més o menys semblants:

El Ministre Gabilondo, quan va accedir al càrrec, es va proposar com a objectiu principal la consecució d’un gran pacte estatal d’educació. El fracàs ha estat estrepitòs.
L’estatut de la funció docent, que ja en l’anterior legislatura el govern socialista va prometre, continua sense sortir endavant.
Quant a la Universitat, l’adaptació que ha fet l’Estat Espanyol a Bolonya, segurament, ha estat la més antisocial de tot Europa.

Des d’Esquerra de Menorca, denunciem l’abandonament que pateix l’educació pública i volem donar suport als sindicats que el passat dimarts no van assistir a l’acte d’inauguració del curs acadèmic com a protesta per tota aquesta política. 

ESQUERRA DE MENORCA-ESQUERRA UNIDA
(14 de setembre de 2010)

 

 
SOLUCIONS JA PER A LES ESCOLES DE MÚSICA    

El passat 22 de setembre es va tancar el termini per demanar al Govern Balear les ajudes  per al sosteniment de les Escoles de Música de Titularitat Pública.  Aquestes ajudes són les últimes que se sol•licitaran en aquesta legislatura i que a Esquerra de Menorca pensem (amb coneixement de causa, ja que tenim diversos regidors amb responsabilitat  de govern en aquest tema) que són les que tanquen la legislatura més negra per a les escoles de música.

És cert que el problema no ve d’ara. Ja fa temps que els Ajuntaments, davant  la passivitat de la Conselleria d’Educació, van haver de crear escoles de música de titularitat municipal per poder atendre la forta demanda de la societat. Si exceptuem la legislatura de l’anterior Pacte de Progrés, on el suport a les escoles de música va ser més moral que econòmic, les escoles de música han estat les grans oblidades de la  Conselleria d’Educació.

En l’anterior legislatura, amb Francesc Fiol com a Conseller d’Educació i a poc de les eleccions (eleccions que va perdre el PP), en un acte a la desesperada i clarament electoralista, la Conselleria signa un document amb les escoles  on es compromet a pagar el 33% del cost de les escoles de música de titularitat municipal. Això sí, en el document no s’especificava d’on haurien de sortir els doblers ni com ni quan es podria arribar a costejar aquest 33%.

El Partit Socialista agafa la Conselleria d’Educació i es troba amb aquest document signat per la Conselleria i veu que és pràcticament impossible arribar a pagar aquesta despesa. Quina decisió van prendre? En comptes d’asseure’s a parlar amb les escoles, explicar el problema i intentar trobar-ne una solució, el que fan és directament deixar de convocar les ajudes anuals!

Després de 2 anys sense ajudes i a causa de la pressió social, l’any passat el Govern Balear va treure una convocatòria d’ajudes de 241.000€ per a totes les escoles de les Illes Balears. També a finals de l’any passat, i segurament, per intentar alleugerir el seu càrrec de consciència, la Conselleria d’Educació va organitzar a Palma unes jornades sobre l’Ensenyament Musical a les Illes Balears, jornades a les quals els nostres regidors/es van assistir.

Les conclusions més clares que es van treure d’aquestes jornades són:
●    Una falta de finançament per als estudis musicals per part del Govern Balear.
●    Falta de previsió i falta de visió de futur per part de la Conselleria sobre com aconseguir optimitzar els recursos destinats a l’educació musical.
●    La diferent problemàtica que hi ha a cadascuna de les Illes.

Quina ha sigut la resposta de Conselleria? A pesar que des del Govern s’ha dit que amb la crisi no es reduiria en educació, la resposta ha estat retallar un 25% la quantitat irrisòria de l’any passat. A una escola de música de Menorca, enguany, com a màxim, la subvencionen en 30€ per alumne i any.

Des d’Esquerra de Menorca, doncs, proposarem que a la pròxima convocatòria d’ajudes s’inclogui:
●    Un augment del finançament del Govern Balear a les escoles de titularitat pública, augment que s’ha d’acompanyar d’un estudi de la quantitat de diners que es podria augmentar anualment.
●    Una diferenciació entre les problemàtiques de les diferents illes que permeti optimitzar millor els recursos.

I el que també demanarem és serietat. No es pot jugar així amb el sou dels treballadors de les escoles, i sobretot no és pot jugar amb l’educació. A Esquerra de Menorca som conscients de l’augment de la demanda de la societat menorquina per cursar aquests estudis i sabem i valorem la importància que té l’educació musical en els joves. Per tot això, hem de reclamar que en la pròxima legislatura el Govern Balear s’impliqui més en aquest tipus d’educació i així aconseguir una educació musical de qualitat, pública i a la qual pugui tenir accés tothom. 

ESQUERRA DE MENORCA - ESQUERRA UNIDA



 

 EL PRINCIPI DE LA FI DELS PROBLEMES A L'ESCOLA D'ADULTS

A Esquerra de Menorca estem contents que per fi es doni el tret de sortida per a la construcció de la nova escola del camí d’en Guixó a Maó. També estem contents perquè en el parlament balear ha sigut rebjutjada la proposició no de llei presentada pel Partit Popular per aturar el trasllat de sa Graduada a la nova escola. Esperem que sigui el principi del final del calvari pel qual està passant l’escola d’adults de Maó. Un final que, com sempre i amb coherència amb la decisió que es va prendre en el seu moment, Esquerra de Menorca  ha defensat: trasllat de l’Escola d’Adults a l’actual edifici de Sa Graduada.

On no podem estar tan contents és en veure com l’educació continua sent utilitzada de manera partidista per aconseguir vots. Ens sorprèn (negativament) els diversos canvis de postura que ha tingut el Partit Popular respecte a la nova ubicació de l’escola d’adults. Hem de recordar que en l’anterior legislatura, la conselleria que presidia el Sr. Fiol va rebutjar la proposta que tenia damunt la taula on l'anterior Govern del Pacte de Progrés apostava per ubicar l’escola d’adults en el camí d’en Guixó, en un edifici de nova construcció. 

Davant la greu situació de l’escola d’adults i la necessitat de solucionar la manca de llocs escolars a Maó, la conselleria del Sr. Fiol (recordem que és l’actual portaveu adjunt del PP en el parlament balear), va desestimar aquesta proposta i, en canvi, ens va presentar com a única solució viable econòmicament la construcció d’una nova escola de dues línies al camí d’en Guixó, on anirien els alumnes de l’actual escola de Sa Graduada i el trasllat de l’escola d’adults a l’edifici de Sa Graduada. Davant d’això, TOTS els implicats, repetim, TOTS, vam haver de cedir en les nostres pretensions per poder arribar a un consens, encara que comportés la renúncia, per part de l'escola d'adults a un centre de nova planta i segurament, una ubicació no ideal per a part dels actuals alumnes de Sa Graduada. La resta de partits polítics, doncs, vam haver de renunciar a les nostres propostes, per tal de poder arribar a una solució satisfactòria per a totes les parts i que, reiterem, des del PP se’ns presentava com l’única sortida possible.

Des d’aleshores, el PP ha intentat treure rèdit del problema generat després del canvi de l’APIMA de l’escola de Sa Graduada, i ha intentat enfrontar la comunitat educativa de l’escola amb les administracions actuals, acusant a aquestes de no donar explicacions del perquè del trasllat, quan les explicacions qui les ha de donar és el PP, i explicar com el que abans era impossible per raons econòmiques, ara, en l’actual situació de crisi sí que és viable. O és que ens mentien abans?

Senyores i senyors del PP, l’educació s’ha de prendre de manera molt més seriosa de la que se la prenen vostès, i, si en el cas de la simple ubicació d’una escola, proposada pel mateix PP i presentada com l’única solució possible, són capaços de canviar d’opinió d’aquesta manera en quatre anys, s’entén perfectament que sigui impossible arribar a un pacte d’estat en matèria d’educació.

Per tancar aquest tema, volem dir que des de l’Ajuntament de Maó, i en concret, des de la regidoria de mobilitat, ja s’ha tingut en compte la ubicació de la nova escola al camí d’en Guixó, i en totes les reformes dels carrers que s’han fet i es faran s’ha pensat en facilitar l’accés a la nova escola (voreres més amples, passos de vianants elevats, carril bici, etc.) I també volem tornar a dir que és urgent la realització d’un mapa escolar a Maó i a Menorca per saber amb exactitud a curt i mig termini les necessitats educatives de la població. Els ajuntaments han de poder saber en el major temps possible el lloc i el sòl que farà falta per a noves infraestructures escolars, i que no tornem a estar 4 o 5 anys des que se'n detecta la necessitat fins que podem disposar dels terrenys necessaris.

Quant a l’escola d’adults, des d’Esquerra de Menorca pensam que no se li acaba de donar la importància que ha de tenir dins del sistema educatiu. És cert que la importància de l’educació d’adults és present en les resolucions dels grans fòrums d’educació, i que compta amb un bon desenvolupament normatiu. Però a la pràctica, no acaba d’arribar aquest suport.

Hem de tenir en compte, i més a les Illes Balears, que l’escola d’adults és l’encarregada de donar una segona oportunitat en l'educació a un dels grups més castigats per la crisi econòmica i amb un alt risc de marginalitat: el grup dels joves que van abandonar la seva formació, per l’afany d’aconseguir doblers, i que precisament per aquesta manca de formació són un dels grups que més pateixen l’atur. L’escola d’adults ha de ser un dels instruments d’avantguarda en la lluita contra l’abandonament i el fracàs escolar. Un repte molt important i que tan sols es podrà aconseguir si sumem, al treball i a l’esforç dels treballadors de l’escola d’adults, millors centres, més recursos i més formació específica per al professorat.  En definitiva, donar-li a l'educació d'adults la importància que realment es mereix.


Esquerra de Menorca