La proposta d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida va dirigida a un canvi de model social, econòmic i polític al marc d’unes noves relacions amb la natura.
AGUA
A Menorca tenim un problema molt greu amb l’aigua. Hem de crear una nova cultura de l’aigua basada en dos principis bàsics, per una banda, aprofitar racionalment aquest recurs natural, i per altra, gestionar amb criteris de control de la demanda i no amb polítiques d’increment permanent de l’oferta a càrrec del tresor públic.
RESIDUS
En aquest tema el primer que hi ha que fer són mesures de prevenció.
S’ha de disminuir el residus considerants perillosos. Fomentar la recollida selectiva i el compostatge fins arribar a una recuperació del 60%. S’ha de planificar el tancament de les incineradores i rebutjar aquest sistema de gestió de residus. S’han de tancar i restaurar ambientalment tot els abocadors incontrolats i crear una xarxa d’abocadors adequada i suficient.
ENERGIES RENOVABLES
S’han de potenciar aquest tipus d’energies i planificar-les tenint en compte el medi.
En primer lloc s’ha de programar el tancament de totes les centrals nuclears per l’anyt 2010.
S’ha de elaborar un Pla d’Energies Alternatives i Renovables
CANVI CLIMÀTIC
Complir a rajatabla el Protocol de Kioto, reduint les emissions de gases, amb efecte hivernacle, reduint el consum energètic, l’ús de combustibles fòssils i el transport privat, gran consumidor d’energia i generador d’enormes despeses ecològiques i socials.
REFORESTACIÓ
Aprovar de forma urgent un Pla d’Acció contra la Desertificació que tingui un sòlid programa d’inversions per a la restauració forestal de les zones més castigades.
S’ha de promulgar una Llei Bàsica Forestal en la que s’obligui a que els boscos tinguin un aprofitament regulat per plans d’ordenació forestal sostenible, amb especial atenció i recolzament de la propietat pública i comunal.

 
Dic de Ciutadella : Silenci davant l’escàndol
La construcció del Dic de Ciutadella va camí de ser considerat un escàndol a tots els nivells, davant la complicitat i silenci de les institucions i partits polítics de les Illes. Efectivament, després de l’Informe de l’Observatori Socioambiental de Menorca de fa unes setmanes en el qual ens constata una de les qüestions que Esquerra de Menorca ve denunciant des de l’inici de l’afer, i que curiosament ha passat quasi desapercebut, és a dir, la destrucció d’una gran part de la pradera de posidònia existent a la zona de sa Farola, ara la notícia és de caràcter econòmica i, no per casualitat, també havia estat denunciat per EM – EU en el seu moment, la manca d’un estudi de viabilitat econòmica que fitxés de forma clara el vertader cost d’aquesta obra.
La Conselleria de Medi Ambient, per cert dirigida per Unió Mallorquina, destina a través de l’empresa pública Ports de les Illes Balears, fins a 38 milions d’€ al Port de Ciutadella, entre ells 20 milions per a la construcció del Dic, el doble del previst inicialment, i també els 6 milions més addicionals per a l’atracament dels grans creuers. No és que a ningú li desagradi tanta inversió del Govern Balear per a Menorca, però a aquesta alçada, amb la crisi econòmica que assola a la població, amb gent que passa dificultats inclòs per poder menjar, no deixa de ser sorprenent els “objectius prioritaris” del Govern cap a Menorca. Ja fa unes setmanes vam denunciar el sobrecost que estava suposant la construcció del Dic, sobrecost motivat entre altres coses, per l’amenaça de paralització per part de l’empresa constructora Ferrovial, que va llançar un “ordago “ al Govern si no se li garantitzava més recursos públics per a la continuació de les obres. En aquell moment ningú va saber explicar quin era l’acord pel qual Ferrovial decidí seguir amb les obres, evidentment es tractava d’un compromís de la Conselleria de Medi Ambient de posar més doblers sobre la taula. Per tant, estem ara davant la confirmació, amb partida pressupostària concreta, d’aquest compromís ? Són aquests 10 milions d’€ extres posats en el pressupost de 2010 el pagament a l’exigència de l’empresa ? 
La construcció del dic de Ciutadella va néixer com un escàndol, amb el canvi d’opinió dels partits governants en el CIM en juliol de 2006, va seguir com un escàndol quan en setembre del mateix any es va augmentar el projecte inicial, va seguir com un escàndol quan a l’any següent el Ministeri de Medi Ambient, de forma esperpèntica, va realitzar la cessió de la làmina d’aigua a l’acceptar la pressió del Govern Balear i Consell Insular, tot i faltar els estudis de viabilitat econòmica i d’afectació sobre el Medi Marí (posidònia, platges, etc.), va seguir com un escàndol amb la paralització de les obres de fa uns mesos per part de l’empresa, ha seguit com un escàndol al introduir un nou moll per a l’atracament de creuers, i per si ens faltava alguna cosa més ara resulta que el Govern ha de posar el doble de doblers per a 2010 en els pressupostos balears.


Per aquest motiu ens demanam, per quan sortirà finalment el cost total de les obres del dic?, i l’arribarem a saber, la veritat, alguna vegada ?  
No ho sabem, però el que ens comença a preocupar és l’aplaudiment d’uns, el silenci còmplice d’altres i la passivitat de la societat menorquina en general davant aquest seguit d’escàndols.

Maó, 2 de novembre de  2009
La Comissió Executiva


 
 LA RECUPERACIÓ DEL CAMÍ DE CAVALLS NO TENIA COM A OBJECTIU CONVERTIR-LO EN UN PRODUCTE TURÍSTIC.

L’actual majoria en el Consell Insular de Menorca (PSOE i PSM-EV) està decidida a convertir el Camí de Cavalls en el producte turístic estrella de Menorca:
-    Guies per a turistes de difusió internacional.
-    Delimitacions que no preserven el recorregut històric.
-    Presentació del Camí com un producte turístic en el mercat internacional.
-    Propostes d’informació en línia.
-    Propostes de paquets turístics de set dies en venda
-    Iniciatives per a convertir els llocs del camí en petits hotelets.

No entenem com és que un govern que es reclama d’esquerres i ecologista pot posar en marxa aquestes idees, pot llançar aquestes propostes (i les que estan esperant), pot competir amb el PP a l’hora de fer del Camí de Cavalls un producte turístic, pot tenir tan interès per aprofundir en el procés de terciarització del paisatge, d’un paisatge tan fràgil com és el litoral marítim.

La gran mobilització popular per a la recuperació pública del Camí de Cavalls no tenia aquest objectiu de fer-lo un bé de venda al turista, tenia com a objectiu la recuperació del Camí per als propis menorquins, per als caminants, per als excursionistes.

Si se segueix insistint en convertir el Camí de Cavalls en un fet turístic, la massificació que es pot provocar comportarà:

1)    La desnaturalització de Camí i el risc de la seva pèrdua.
2)    L’increment de la pressió turística sobre ecosistemes fràgils i sobre els paisatges.
3)    La terciarització del medi rural i del litoral.
4)    La creació d’empreses “explotadores” del Camí de Cavalls.

Si tot això torna passar, els menorquins haurem perdut el Camí de Cavalls per segona vegada, i aquest cop definitivament.

Hem de reclamar d’aquest govern insular una rectificació total de la seva política abans que sigui massa tard.


17 de febrer de 2010.
Comissió Executiva


 

Camí de Cavalls : Als que no ho entenen ni tenen voluntat d’entendre

Darrerament hem pogut sentit algunes veus que s’han posat les mans al cap al sentir el parer d’Esquerra de Menorca sobre la decisió del Consell Insular al respecte del Camí de Cavalls. Convindria que es prenguin més temps llegint per entendre millor el que es diu o que deixin de fer demagògia  o voler jugar a la confusió. Vèiem que hi ha persones que es pensen que la proposta d’Esquerra de Menorca, de protegir el Camí de Cavalls de convertir-se en un producte turístic, significarà que els turistes no hi podran transitar, que només ha de ser pels menorquines. Ni encara que volguéssim, que no és la nostra opinió, seria possible, per tant qui així ho hagi entès és una interpretació, com a mínim equivocada.
Ara be, ens reafirmam en l’opinió d’evitar que el Camí de Cavalls es converteixi en un producte turístic en mans del mercat turístic, que és aquest el camí que ara just s’inicia. Evitar que el Camí de Cavalls sigui un producte turístic en mans del mercat turístic, desenvolupant-se segons la lògica del mercat oferta-demanda, no vol  dir que el seu ús hagi de ser exclusiu per als menorquins, tot el contrari, els visitants que estimen la natura, que els agrada caminar, que descobreixen els llocs que visiten, no els fa falta que un producte sigui objecte de comerç per a descobrir-lo.  El camí de cavalls pot ser un recurs turístic de qualitat i sostenible, però si el convertim en una icona del turisme de masses pot ser un desastre i perdre el seu valor natural, a més de perjudicar greument les explotacions agrícoles i ramaderes per les que passa.

El Camí de Cavalls és un camí de lliure accés, que no està subjecte a cap tipus de control, entre altres coses perquè ara no està massificat i no fa falta. Però si l’utilitzam com a producte la cosa canvia. Qui decideix quants de grups al dia  i de quina quantitat, i quins trams poden ser venuts per una agència ? Pagarien un cànon aquestes agències al CIM per contribuir a les despeses originades en multiplicar el número de visitants ?  Se suposa que s’haurien de instal•lar més papereres, punts de informació, suposam que també vigilància en alguns trams, no sigui que es desviïn del camí i entrin dins un lloc. I si un turista que ha contractat l’excursió tropissa i es romp una cama, tindria  dret a demanar una indemnització doncs pensaria que el camí no estava en condicions. Podem seguir posant exemples però no val la pena. Crec que queda prou clar la diferència entre un producte turístic de venta i comercialització i el que noltros sí defensam, que és la utilització per residents i visitants d’uns dels valors naturals que Menorca te ara mateix.

És que ningú se’n recorda quan, a l’ampar de l’etiqueta Menorca Reserva de la Biosfera, veníem les imatges de les platges verges com Macarella com a paradigma d’un paisatge idíl•lic ?. Macarella segueix essent formalment una platja verge però els visitants es troben una platja totalment massificada molt enfora del que s’havien imaginat. 
No sabem si el camí de cavalls correrà la mateixa sort, però és evident que si es comercialitza com a producte turístic s’hauran d’establir mecanismes de regulació i control molt difícils de incorporar en un camí de lliure accés com és ara. En definitiva, abans de mostrar-lo com a producte turístic, que és el que ja s’ha fet, s’hauria d’haver ordenat els seus usos i valorar les conseqüències i afectacions d’aquest control.
Maó, 22 de febrer de 2010
La Comissió Executiva