CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: NO BASTEN LES PARAULES

El passat dia 25 de novembre hem assistit, una vegada més, a la celebració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Hem vist com les nostres administracions més properes han fet unes declaracions institucionals en contra d’aquesta lacra social. 
És evident que no podrem eliminar aquest tipus de violència sense la implicació de tota la societat, però, en què es tradueixen aquest tipus de declaracions de les administracions?
En vista a que el número de dones mortes per aquest tipus de violència no es redueix, hem de lamentar que no hi hagi més implicació per part dels nostres governants i que, sembla ser, aquestes declaracions institucionals no més serveixen per a tranquil•litzar les consciències i fins l’any que ve. 
Un exemple clar d’aquesta falta d’implicació real el trobem a l’Ajuntament de Sant Lluís: el 25 de novembre de 2007 es va aprovar per unanimitat una moció al Ple en el que es demanava que l’Ajuntament fes un Pla d’actuació contra la Violència de Gènere.  Ha passat un any i encara no s’ha fet res. Això sí, tornen a presentar al Ple, un any desprès, una declaració contra aquest tipus de violència. Una declaració en la que no es reconeix cap errada i en la que es demana al Govern Central que continuï actuant com fins ara, què continuï havent la mateixa quantitat de dones mortes?
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida no ens conformem amb els resultats obtinguts fins ara per la Llei Integral contra la Violència de Gènere i de manem que totes les administracions, dins de les seves possibilitats, facin veritables esforços per eradicar aquesta lacra social.
No volem més declaracions, volem fets. Volem polítiques preventives reals i volem actuacions concretes quan es pugui sospitar que una dona pot ser víctima de maltractaments.






                                                    
TRANSFORMAR LA NOSTRA SOCIETAT: UNA VISIÓ DE GÈNERE
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida tenim el compromís de lluitar per a que la igualtat de gènere sigui una realitat. Contribuirem decididament a que tots els aspectes de discriminació sexual s’eliminin.
S’han de posar en marxa mesures dirigides a potenciar la igualtat de la dona en el món laboral, a partir de propostes encaminades a afavorir l’accés de les dones, a corregir la segregació ocupacional, la precarietat i la desigualtat salarial, amb especial atenció a la discriminació i a la sobreexplotació de les dones immigrants. 
Hem de promocionar una veritable educació per la igualtat promovent el desenvolupament curricular des d’opcions escolars no estereotipades en funció del gènere, creant activitats d’orientació acadèmica i professional que afavoreixin la incorporació d’al•lots i al•lotes a qualsevol tipus d’ocupació.
Hem d’eliminar en els mitjans de comunicació la programació d’imatges i models que, suposin superioritat d’un sexe sobre un altre. Posar en pràctica, de manera efectiva, un codi anti – sexista als mitjans de comunicació.
La nostra societat no serà igualitària si no prioritzen la lluita contra la violència de gènere, desenvolupant un pla integral de sensibilització i prevenció contra la violència de gènere amb la participació de tota la societat i dotant pressupostàriament i de forma real i suficient la Llei de protecció integral contra la violència de gènere.
Per últim, volem deixar ben clar que les dones són les que han de decidir sobre la seva maternitat. Hem d’aconseguir una Llei de terminis que garanteixi la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs a la sanitat pública i amb càrrec a la Seguritat Social d’una forma eficaç i igualitària, en el menor temps possible.
Amb mesures com les indicades, i no amb declaracions d’intencions d’un dia, és com tindrem una societat més justa i igualitària





  Llei de terminis per a l’avortament
La interrupció lliure d l’embaràs és un dret reconegut per les Nacions Unides dins els drets sexuals i reproductius. A l’Estat espanyol, l’actual Codi Penal de 1995, admet l’avortament només en tres supòsits: si hi ha risc per a la salut de la dona, si hi ha presumpció de malformacions físiques o psíquiques del fetus, o si l’embaràs és conseqüència d’un delicte de violació.
Aquests limitats supòsits els aconseguírem després d’una llarga i dura lluita contra els sectors més conservadors de la societat, que no dubtaven a involucrar-hi el poder judicial per acorralar i perseguir les dones que havien d’avortar.
Els problemes de la Llei actual són bàsicament tres: Primer, l’avortament contínua penalitzat i solament deixa d’estar-lo en uns supòsits concrets, deixant oberta de manera permanent la investigació judicial per a comprovar si cada avortament concret és o no un delicte, situació aquesta que ha estat aprofitada de manera recurrent per organitzacions conservadores; segon, no es regula l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, quedant d’aquesta manera en una situació en la qual es facilita l’objecció; i tercer, i de resultes de les dues anteriors, l’avortament s’ha de realitzar, en la majoria de casos, en el sector privat.
Alguns esdeveniments dels darrers mesos de 2008 han posat de manifest la necessitat de canviar el marc legal. El passat mes de novembre, instàncies policials i judicials varen actuar contra clíniques en les quals presumptament s’hi havia duit a terme pràctiques d’avortaments que no se subjectaven a la legalitat. Aquesta situació s’ha d’entendre com a resultat de lleis que no connecten amb la realitat, i que afavoreixen actuacions sense un adequat control públic i sanitari. Durant els darrers mesos, a més, ha tingut lloc al conjunt de l’Estat una agressiva campanya, encapçalada per grups fonamentalistes, d’agressions i amenaces contra dones que havien decidit interrompre els seu embaràs i contra professionals d eles clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs. La nova normativa ha de garantir i respectar el dret de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs, i assegurar que aquestes interrupcions es realitzin de forma normalitzada dins la xarxa sanitària pública, la qual cosa continua sense estar garantida.
No podem permetre que es limiti el dret a decidir sobre el cos a les dones. No necessitem tuteles. La sanitat pública ha de garantir una informació suficient, personalitzada i objectiva sobre el nostre cos, els diferents sistemes anticonceptius, l’accés a ells i el dret a posar fi a l’embaràs no desitjat de manera gratuïta. Cal una llei de terminis per a garantir el dret a l’avortament lliure i gratuït.
Una llei de terminis que no imposa gens a ningú sinó que obre la porta a totes en l’exercici del dret a optar. Aquets és un dret que s’ha de garantir a totes les dones i que no s’imposa a ningú que no vulgui utilitzar-lo.
1.    Esquerra Unida manifesta la necessitat de modificar urgentment l’actual marc legal de la interrupció voluntària de l’embaràs, adoptant una llei de terminis basada en el dret de les dones a decidir, que acabi amb l’actual inseguretat jurídica i que garanteixi que els avortaments es duguin a terme de manera normalitzada a la xarxa pública. La cobertura de l’avortament en la Sanitat Pública s’ha de incloure explícitament en la carter de serveis del Sistema Públic de Salut.
2.    Esquerra Unida demana que aquest canvi legislatiu vagi acompanyat de mesures que garanteixin una adequada educació sexual i l’accés de tothom als mètodes anticonceptius i a l’anticoncepció d’emergència.
3.    Esquerra Unida insta a tots els poders públics a protegir els professionals de les clíniques d’interrupció voluntària de l’embaràs, així com les dones que decideixen acudir-hi, davant qualsevol agressió o amenaça.
Resolució aprovada per unanimitat a la VII Assemblea d’Esquerra Unida de les Illes Balears.

Esquerra de Menorca – Esquerra Unida.


  Per una Europa d’igualtat!

Les conseqüències de les prioritats neoliberals de l’UE han tingut un fort impacte damunt les dones a Europa, tan per les ciutadanes com per a les immigrants.
Nosaltres som les primeres que de forma involuntària hem preparat el terreny de la desregulació i de la transició a un mercat de treball flexible. La gran part de les persones al atur, pobres i excloses de la societat i sense cobertures som dones.
L’estat del benestar ha estat desmantellat, incloent aquells serveis que recolzen a les dones a l’hora d’incorporar-se al mercat de treball, impedint a homes i dones el poder conciliar la seva vida laboral i familiar. Europa ha d’establir polítiques que paralitzin la discriminació i segregació de les dones, permetent la seva completa participació a la societat.
Estem patint un atac polític i ideològic sobre els drets conquerits pels moviments de dones de tots els països europeus. El dret a l’avortament, es qüestiona o revoca. Les lleis de la família s’inverteixen.
La situació empitjora a causa de l’actual crisi econòmica.
Les polítiques europees per a l’ igualtat de gènere han estat suprimides per les accions neoliberals.
Tot tipus de discriminació contra les dones ha d’aturar-se amb el fi d’aconseguir una Europa d’igualtat.
Volem igual participació i representació de dones en política i en totes les institucions on es prenen decisions.
Volem igualtat al mercat laboral, els mateixos drets i oportunitats per a homes i per a dones.
A igual treball, igual salari.
Volem, així mateix, la possibilitat de combinar treball i vida familiar, amb una reducció de les hores de treball i una xarxa de serveis públics per tenir cura dels nens i nenes i de les persones majors i malaltes.
Demanem que els drets sexuals i reproductius de les dones estiguin garantits.
Estem a favor de les múltiples formes d’elegir el tipus de vida, incloent el de la parella. La institució del matrimoni tradicional no ha de ser l’única.
Estem a favor d’una llei europea de lliure interrupció de l’embaràs dins de les 16 primeres setmanes. 
Exigim una llei europea contra la violència de gènere. Llei integral que arribi a totes les dones, independentment del seu status o país de residència.
Exigim lleis i mesures que persegueixin el tràfic de dones i menors.
Condemnem la imatge sexista i xenòfoba que els mitjans fan de les dones emigrants ja que promou la violència cap a elles.
Una llei contra la violència de gènere deu contemplar mesures integrals i coordinades, que garantissin l’assistència a les dones en tots els àmbits, prevenció, salut, educació, treball, habitatge i assistència jurídica i social.
L’Europa que volem no deu acceptar la jerarquia i explotació de gènere.
L’Europa que volem ha de basar-se en l’ igualtat , tan política com cultural, econòmica i social.
Els eurodiputats i les eurodiputades de la candidatura Esquerra Unida – Iniciativa per Catalunya – Verds serà la que defensarà aquestes reivindicacions al Parlament Europeu.
   
ÀREA DE LA DONA D’ESQUERRA DE MENORCA – ESQUERRA UNIDA




 
 
 
 
CON PRECARIEDAD NO HAY IGUALDAD
TransMariBolleras también somos clase obrera

Un colectivo que necesita explicarse para ser respetado es un colectivo llamado a revolucionarse, a propagar el compromiso con la libertad y la emancipación propia y del conjunto de la Humanidad. Son palabras grandilocuentes, pero no dejan de retratar perfectamente la realidad de la lucha de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales a lo largo de tantas décadas. Hoy, 28 de junio de 2009, son palabras que cobran especial sentido, en el contexto de la mayor crisis económica mundial desde 1929.

Celebramos este año el Día del Orgullo y la Liberación de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales recordando que las personas LGTB también son, también somos, becarios precarios, teleoperadoras que sobreviven por debajo del mileurismo, estudiantes de un sistema educativo público que se desmantela y nos invisibiliza, víctimas de la codicia especulativa condenadas a hipotecas de por vida, paradas sin subsidio, inmigrantes sin derechos. Y más aún: que las personas LGTB somos especialmente vulnerables a las situaciones de precariedad por la losa de discriminación que soportamos, derivada de nuestra orientación sexual o identidad de género.

No es casual ni anecdótico que quienes han promovido un modelo económico insostenible y quieren salir de la crisis aplicando las mismas recetas neoliberales, sean los mismos que brindan total complicidad o apoyan expresamente la discriminación y niegan el avance de derechos a las personas LGTB. El Parlamento europeo resultante de las elecciones del 7 de junio será un laboratorio de políticas regresivas contra los derechos sociales y civiles que la izquierda europea política, sindical y social hemos ido conquistando con tanto esfuerzo y lucha desde el siglo XIX.

No podemos quedarnos de brazos cruzados. Tenemos que plantar cara en la protesta y en la propuesta. Debemos recordar las múltiples discriminaciones cotidianas que las personas LGTB sufrimos, por el mero hecho de serlo, en la calle, en el trabajo, en la familia, en la escuela. Debemos subrayar que la igualdad formal que disfrutamos ni ha caído del cielo ni es suficiente. Debemos reaccionar ante cualquier intento de retroceso social y ante los recortes en las políticas de igualdad con la excusa de la crisis: frente al opaco anteproyecto de Ley de Igualdad de Trato que está preparando el Gobierno central, apostamos por una Ley Integral contra la Discriminación por Orientación Sexual e Identidad de Género valiente y garantista con una memoria económica digna. Debemos exigir que la austeridad empiece por retirar cualquier euro del erario público de las manos de aquellas instituciones LGTB-fóbicas, empezando por la Iglesia católica.

Debemos proclamar que el neoliberalismo no está en crisis, sino que es la crisis misma, y que no renunciamos a vivir en un mundo verdaderamente justo, libre e igualitario.

Izquierda Unida quiere que el espíritu arcoiris se extienda en forma de alegría rebelde y combativa. Hay más motivos que nunca para celebrar el Orgullo de nuestra lucha y para trabajar por la Liberación de todas y todos. Porque "Con precariedad no hay igualdad", porque "TransMariBolleras también somos clase obrera
¡VIVA EL 28 DE JUNIO!



 

  La igualtat no pot esperar
Celebrem el Dia Internacional de la Dona dins d’una persistent i greu crisi econòmica, on la incapacitat del Govern Socialista per aturar-la està donant lloc a mesures que ataquen directament a la societat del dit benestar i a les conquestes socials dels treballadors i treballadores, amb polítiques neoliberals cada vegada més dures.
En aquest context les conseqüències són més grans per a les dones degut a les desigualtats històriques. És per això que la igualtat no pot esperar, només amb la igualtat efectiva i real les dones podrem superar les condicions que ens imposen.
És especialment rellevant la rendibilització espúria del Govern al seu semestre de presidència de la Unió Europea. Emprant lleis con la d’Igualtat, Violència o la d’Interrupció Voluntària de l’embaràs, per silenciar el desastre econòmic i la carència d’avanços socials; i donar una imatge d’avantguarda europea en polítiques d’igualtat, que està molt lluny de la realitat, no només pels seus continguts i per la seva decebedora aplicació , sinó també per el seu evident desinterès  per aquestes polítiques, com bé demostra la ridícula assignació econòmica en els Pressupostos Generals de l’Estat.
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida denunciem en aquest 8 de març la passivitat per part del govern que definitivament a qui està perjudicant més és a les dones. Les propostes en torn a les pensions, indiquen que els sectors econòmicament més deprimits, van a patir amb duresa els efectes d’una crisi generada pel gran capital. Entre aquests sectors les dones som les directament afectades per la reforma de les pensions, els talls salarials, l’abaratiment dels acomiadaments,... ja que som nosaltres les que tenim pitjors condicions laborals.
Des d’EM-EU exigim al Govern:
1.    Que el fons d’inversió local per la feina s’acompanyi de l’obligatori informe d’impacte de gènere que garanteixi el treball de les dones en iniciatives laborals socialment necessàries.
2.    Que en la Inversió pública es prioritzin inversions i infraestructures de servei públic, no limitant-se a sectors eminentment masculinitzats  com la construcció, l’asfalt i l’automòbil.
3.    Que s’acabi d’una vegada per totes amb les diferències salarials entre homes i dones en llocs de feina d’igual valor.
4.    Que els contractes públics tinguin obligatòriament mesures reals d’igualtat en la  contractació i en el treball.
5.    Que s’obligui a les empreses públiques i privades a tenir Plans d’Igualtat.
6.    Que es reconegui la contribució econòmica de les dones en els treballs no considerats com productius (criança, cura, feines domèstiques, etc.
8 de març de 2010
Àrea d’Igualtat d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida        Àrea de la dona de IU

















 
Mail: igualtatemeu@gmail.com