29 S VAGA GENERAL
Política al servei del Capital. La característica essencial en l'actual conjuntura és que els governs permeten al capital treure profit de la crisi. Els partits amb opció de governar renuncien a prendre una sola mesura que afecti en negatiu al capital; renuncien a polítiques de solidaritat. La seva política va contra la gent que més protecció necessita: reforma laboral i de negociació col•lectiva, de pensions, reducció de la despesa social, privatitzacions, fiscalitat injusta, renúncia a polítiques que afavoreixin la creació d’ocupació... Mesures que a més d’injustes no serveixen per sortir de la situació de desocupació creixent; al contrari, augmenten l’atur. El capital -amb hegemonia de polítiques de dretes- està convençut que és moment per obtenir encara més poder. Sap que els partits que es disputen la seva estimació són mal•leables com la plastilina i els governs uns titelles. Mentre, el poder polític pretén amagar la seva responsabilitat i realitza campanyes de propaganda per rentar la seva imatge. Vivim una fase molt reaccionària en la política. Vegem com es concreta tot això en la reforma laboral i en la fiscalitat.
Reforma laboral: defensa d’interessos patronals. Als «experts» en nòmina de la Banca se’ls ha permès suplantar el debat social i polític. Són els que marquen l’agenda als governs exigint reformes antisocials. Les seves propostes són recollides pels grans mitjans de comunicació que en fan proselitisme i els partits que es disputen la relació preferent amb el poder econòmic donen curs a aquestes propostes.
Afirmen aquests «experts» -i només n’és un exemple- que el problema del mercat laboral és la «dualitat» de drets entre fixos i temporals i, a partir d’allà, molts polítics repeteixen com lloros allò de la «dualitat». Els «experts» oculten que una gran part d’aquesta temporalitat està en frau de llei perquè l’autoritat laboral mira per a un altre costat; oculten que a la patronal li surt gratis defraudar. És amb manipulacions com aquestes com construeixen la solució que els interessa: cal treure drets i protecció al treballador, al seu contracte laboral. En això consisteix la reforma laboral que han aprovat els qui han votat sí i els qui s’han abstingut. El PP, que va votar en contra, ho va fer per un simple càlcul electoral: És la seva reforma.
La base ideològica d’aquest plantejament, que ignora que el conflicte social existeix, és inacceptable. Volen que acceptem que «el conflicte» es doni entre nosaltres; que som enemics de nosaltres mateixos. Fins i tot, ens assenyalen aquests possibles enemics: els aturats que no volen reciclar-se, les persones que tenen feina fixa, que treballen al sector públic, immigrants, les dones que treballen fora de casa, els qui perceben renda bàsica... Del llistat de culpables fan desaparèixer banquers, polítics en nòmina del poder econòmic, grans empresaris que s’han fet d’or especulant, la corrupció política... Estan exempts de culpa i, paradoxes de la vida, per tornar a beneficiar-les. Una manipulació molt interessada. Que poca vergonya! I tot això després d’una fase d’acumulació de capital mai no coneguda, facilitada per polítiques neoliberals que imposaven precarietat laboral i social i que expulsaven del debat polític l’essencial: el repartiment cada vegada més injust de la riquesa.
Aquesta reforma l'han feta per facilitar la destrucció de l'ocupació, perquè li surti més barata a la patronal. Amb aquesta reforma cap treballador temporal -cap- no passarà a ser fix. Els seus promotors, en definitiva, han recolzat els interessos de la patronal més reaccionària.
Negativa a posar la fiscalitat al servei de la solidaritat. El PSOE i el PP no volen canviar la política fiscal que ha descapitalitzat les arques públiques. Entre ells, més enllà de la retòrica, hi ha un pacte que funciona. Volen que pensem que són a la grenya, però, almenys en les qüestions que afecten a la política econòmica i social, estan d'acord (pressuposts, fiscalitat, reformes, privatitzacions...).
El tema fiscal és sagnant: Durant anys han baixat els impostos a les rendes altes i de capital. Ho han fet quan hi havia superàvit pressupostari i també ara que hi ha dèficit. Ha estat descarat. Sumem-li els ulls grossos al frau fiscal. Sumem-hi -d'això se’n parla molt poc- que l'evasió de capital a paradisos fiscals continua sent molt alta. Menteixen els qui diuen que paguem més impostos que a Europa.
Avui totes les administracions apliquen retalls, fins i tot sobre pressuposts aprovats. Retalls que afecten matèries molt sensibles i necessàries: contractacions de personal, salaris de treballadors públics, despesa social sanitària i educativa, tancament de serveis, despesa en infraestructures, ajuts a la cooperació internacional... Retalls que afecten la despesa social. Desgraciadament aquests partits abans esmentats prefereixen aquests retalls a revisar la política fiscal.
Falta debat social i hi ha molta manipulació informativa. Així s’explica la impunitat amb què actuen. Aquestes polítiques antisocials que apliquen legitimen encara més com a element de contrapoder la necessitat que la vaga general del dia 29 sigui contundent.
Per tot això, des d'Esquerra de Menorca – Esquerra Unida fem una crida als treballadors i treballadores , als aturats i aturades, als joves, als petits industrials i comerciants, a la ciutadania en general perquè se sumin a la vaga general del dia 29 de setembre i participar activament en les concentracions i mobilitzacions convocades per les organitzacions sindicals de classe. Perquè aquesta reforma ha de tornar al calaix d'on mai no hauria d’haver sortit. Perquè hi ha alternatives i una altra forma de governar és possible.
Esquerra de Menorca – Esquerra Unida