EM rebutja les mesures de Zapatero
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida manifestem el nostre total rebuig a les mesures de reducció del dèficit públic anunciades per el President del Govern, Sr. Zapatero.
En primer lloc consideram que tota aquesta situació generada és fruit del model econòmic capitalista en el que vivim, en el que qual les persones ocupen un segon nivell en comparació als interessos del capital. En el cas concret que ens ocupa en aquest moment, la situació actual si te culpables, en cap cas són les treballadores i treballadors d’aquest país sinó de la crisi financera i del model productiu basat en l’especulació immobiliària.
El govern Zapatero ha enganat als ciutadans. O abans, o ara. O les dues vegades. En primer lloc al no reconèixer la importància de la crisi ara fa dos anys. O just fa 10 dies que negava l’existència d’un problema greu al nostre país i manifestava la confiança total en la nostra economia per sortir de la crisi. Curiosament, han bastat dues estirades d’orelles de la Unió Europea i el FMI, i una telefonada del “progressista” Obama, per canviar el discurs i anunciar un conjunt de mesures que, OJO, no van encaminades a sortir de la crisi com s’està diguent, sinó de reduir el dèficit públic, que és una cosa molt distinta. Una vegada més, queda clar que pel grans poders econòmics, és molt més important reduir el dèficit públic que el número d’aturats. Basta veure que els únics que han aplaudit les mesures han estat la Unió Europea i el FMI.
Per EM consideram imprescindible situar en debat en l’anàlisi i origen del problema i no tant en les mesures anunciades. Cometem un gran error si únicament debatim sobre les mesures, açò és el que volen i així dividir a la classe treballadora en el seu conjunt i enfrontar a treballadors funcionaris contra no funcionaris.
Rebutgem aquestes mesures, no perquè no creiem que és necessari fer alguna cosa amb la situació econòmica actual, sinó per és un ajust antisocial i que va dirigit als de sempre, els treballadors i els pensionistes, principalment.
Tal i com està passant a altres països com Grècia, les propostes anunciades són les mateixes que defensa i ha defensat sempre el PP (per molt que ara es vulguin desmarcar) i els defensors de les polítiques neoliberals, que, en definitiva, són els responsables de la situació en la que ens trobem.
El temps ens està donant la raó quan anunciàvem que les mesures electoralistes del PSOE, el famosos 400 euros i les ajudes indiscriminades sense tenir en compte les rendes, produirien problemes en el futur. Aquest futur ja arribat.
El govern socialista, un cop més, en coherència amb el sistema capitalista en el que ens movem, quan les coses van be ES PRIVATITZA EL BENEFICI, i quan les coses van malament ES SOCIALITZA EL DÈFICIT. Dit en unes altres paraules, els treballadors i treballadores carreguen amb el pes d’una crisi que no han provocat. Qui més patirem aquestes mesures són els de sempre, els pensionistes, els aturats, els treballadors en general, els treballadors públics, precisament tots aquells que no han generat aquesta crisi però que hem de suportar tot el pes a les nostres esquenes. Pagarem tots menys precisament els que han especulat i guanyar molts de doblers en temps de bonança, és a dir, banquers i altes rendes. I mentre s’anuncien aquestes mesures, els mateixos que aplaudeixen, com la gran banca, segueixen presentant beneficis milionaris trimestre a trimestre.
Les mesures aprovades pel Govern, significaran també un fre en la possible recuperació econòmica del país al desincentivar el consum d’una part important de la població. A més la mesura concreta de reduir un 5 % el salari dels funcionaris cerca, amb mala fe, la divisió de la població i dificultar una resposta de mobilització unificada aprofitant aquella llegenda maliciosa que pesa sobre el funcionari en general.
I tot açò sense contar amb la despesa addicional de prop de 10.000 milions d’euros d’ajut a Grècia, lo qual a la vegada farà augmentar el nostre dèficit públics encara més. Tot un despropòsit.
Si anem a tractar, una a una les mesures proposades ens trobam :
• Reducir las retribuciones de personal del sector público en un 5% de media a partir de junio de 2010 y congelarlas en 2011. Los miembros del Gobierno y demás altos cargos tendrán una reducción superior al último tramo de la escala que se establezca para los empleados públicos.
No és la primera vegada que el govern vol fer recaure el pes de la crisi en els treballadors del sector públic. És una mesura populista, perquè és molt fácil crítica a l’empleat públic (policia, enfermera, mestre, metge, seguretat, justícia….)
No es vol entendre que hi ha milers i milers de treballadors públics que són mileuristes, que han de sobreviure amb sous molt més baixos que en altres sectors.
Amb la rebaixa del 5%, els nivells retributius dels empleats públics tornaran a cotes del 2006, que ja eren per molt davall del procés d’encariment del cost de la vida que es va produir amb la implantación de l’euro: és donar una altra volta a la baga escorradora
Amb la pèrdua de poder adquisitiu, agreujat per l’increment general de l’IVA d’aquí a dos mesos, el resultat serà una baixada del consum. Això és així precisamente quan es diu que només la reactivació del consum pot ajudar a superar la crisi.
• Suspender para 2011 la revalorización de las pensiones, excluyendo las no contributivas y las pensiones mínimas.
La mesura suposarà l’incompliment del denominat Pacto de Toledo, pel que fa a les pensions. Pensar que el dèficit públic és baixarà congelant les ja escases ajudes als pensionistas no és raonable, m olt més quan paral.lelament se saben de les pensions multimilionàries dels grans directius de la banca espanyola.
• Eliminar el régimen transitorio para la jubilación parcial previsto en la Ley 40/2007.
• Eliminar la prestación por nacimiento de 2.500 euros a partir del 1 de enero de 2011.
Una altra mesura populista del Govern Zapatero, un altre retrocés de l’estar del Benestar social.
• Reducir los gastos en farmacia mediante una revisión del precio de los medicamentos excluidos del sistema de precios de referencia, y mediante la adecuación del número de unidades de los envases de los medicamentos a la duración estandarizada de los tratamientos, así como dispensación de medicamentos en unidosis.
Tot i la bona fe que hi pot haver darrera, sifnificarà un caos en la pràctica, difícil de compri i que provocarà continúes confussions entre els propis farmacèutics, metges i pacients.
• Suprimir, para los nuevos solicitantes, la retroactividad del pago de prestaciones por dependencia al día de presentación de la solicitud, estableciéndose, paralelamente, un plazo máximo de resolución de 6 meses, cuyo incumplimiento llevará aparejada retroactividad desde esa fecha.
La mesura puposa un retall de l’abasta de la Llei de dependència, que era considerada com una de les fites del govern del PSOE, però que després ha tingut moltes dificultats d’aplicació precisamente per la insuficiència econòmica de la llei. Ara encara serà més restrictiva.
• Reducir, entre 2010-2011, 600 millones de euros en Ayuda Oficial al Desarrollo.
La mesura pot fer entendre que es culpabilitza als païssos més pobres del planeta de la crisi del món desenvolupat. La mesura implica l’incompliment de l’acord de dedicar el 0,15% del PIB nacional a aquesta finalitat de solidaritat internacional
• Se prevé una reducción de 6.045 millones de euros entre 2010 y 2011 en la inversión pública estatal.
La mesura, quan no s’ha concretat, ha resultat incendiària. Ahir mateix sortia el president de la Generalitat afirmant que no admetrien retalls, el president de Cantàbria avisant que alerta el pacte de govern si no es complia el compromís amb el TAV, el president de les Illes Canàries amb el mateix discurs per a defensar la inversió aeroportuària…
Aquest anunci hauria d’anar acompanyat d’una proposta concreta de reducción de les Inversions, saber on es vol posar les tissores. Proporcionalment, a Balears podríem estar parlant de més de cent milions d’euros.
No s’ha valorat suficientment si aquesta baixada de la inversió pública no pot suposar també un fre a la recuperación de l’ocupació.
• Se prevé un ahorro adicional de 1.200 millones de euros por parte de las Comunidades Autónomas y las Entidades Locales.
El Govern no pot demanar als AJuntaments que encara perdin més capacitat econòmica. Després d’incomplir amb la promesa d’un Pacte Local que reconegués els serveis impropis que donen els Ajuntaments, ara no pot pensar que també retallaran les prestacions socials per a complir amb aquesta retallada.
Des d’Esquerra de Menorca considerem que hi ha moltes altres propostes que no passen per un retallament en matèria social:
- Lluita contra el frau fiscal, convertint el treball en negre en blanc.
- Reforma fiscal progressiva per a que paguin més el que més tenen, les rendes més altes a les quals no està afectant la crisi. El nostre sistema fiscal penalitza les rendes del treball sobre les del capital.
- Reducció de les duplicitats i sobre dimensions d’algunes administracions públiques.
- Reduir la despesa militar superflua amagades sota la denominació de missions humanitàries.
- Imposts sobre les grans fortunes i els grans beneficis.
- Inversió per a un canvi de model econòmic molt més basat en els sectors amb un valor afegit i deixar de dependre de sectors, que s’ha demostrat, són pa per avui i fan per demà. Això és incompatible amb el retall anunciat en investigació i desenvolupament.
- Racionalitzar millor la gestió del doblers públic. Exemples com el Dic de Ciutadella o l’Aeroport de Menorca són clars exemples del que és el malbaratament dels recursos públics.
Que li queden als ciutadans ? amb quina credibilitat sobre model social i econòmic es poden presentar els socialistes a les properes eleccions generals ?
Des d’Esquerra de Menorca manifestem la nostra adhesió a les possibles actuacions sindicals en contra d’aquestes mesures i animem a la societat menorquina a manifestar el seu rebuig.
Maó, 14 de maig de 2010
