L’esport i els doblers públics
Existeixen multituds de classificacions de l’esport. Nosaltres ens quedarem amb aquella que divideix l’esport en dos: a) el que és un espectacle i ens manté en el sofà de la nostra casa davant la televisió amb un plat de “palomitas” i que a vegades ens du als estadis a cridar i a treure una mica d’adrenalina, i b) l’esport que es practica, que té una funció social de prevenció i de potenciar hàbits de vida saludable que, a mig termini, estalviem doblers públics per reduir el risc de malalties i altres problemes socials. Aquest segon tipus és practicat, generalment, per al•lots i al•lotes i suposa un complement a la seva educació.
És evident que tots dos tipus tenen els seus avantatges, el primer ens fa oblidar els problemes i ens transporta, durant el temps que dura l’espectacle, a un món on l’únic important és que guanyin els nostres colors i converteix al contrari en la causa de tots els nostres mals. El segon tipus, com ja hem dit, té avantatges socials, no importa tant qui guanyi o perdi i és una inversió de futur.
A Menorca tenim tot dos tipus d’esport però, malauradament, un té més problemes per a sobreviure que l’altre. Quan l’esport espectacle necessita doblers, i no en petites quantitats, sempre hi ha alguna administració, que amb l’excusa que ens representa, i passetja el nostre nom fora de la illa, en pocs dies es capaç d'aconseguir els doblers necessaris i desapareixen les raons de dèficit públic que han reduït els salaris als treballadors i als pensionistes. Aquest esport ja va bé als nostres dirigents perquè, il•lusòriament, ens fa feliços i possibilita que els nostres equips juguin a les millors lligues del món. Ens dona l’anestesia adequada.
En canvi, l’esport de base, que també necessita doblers per tenir unes bones instal•lacions i persones que dediquin part del seu temps, ha de fer una peregrinació per totes les administracions per a aconseguir una petita quantitat de doblers, comparada amb la que necessita l’esport espectacle, peregrinació que moltes vegades no dona el seu fruit ja que “la situació econòmica és molt dolenta i les administracions hem de retallar”. Els clubs que a Menorca fan aquesta labor social, que no són pocs, s’han de cercar la vida per altres mitjans i ser molt imaginatius per poder continuar fem la seva labor. Labor que tots alaben però que pocs cooperen per a que es pugui continuar. Inclòs, hi ha casos, com el del Jovent de bàsquet, que acaben renunciant a la categoria en la que jugaven.
Des d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida considerem que les prioritats són errònies. Volem que l’esforç econòmic de les nostres administracions vagin dirigits a potenciar l’esport de base, que donarà beneficis a tota la societat. No neguem la col•laboració amb l’esport espectacle, però no com obligació ni de forma prioritària i sempre i quan les necessitats reals estiguin cobertes, cosa que, desafortunadament, no passa a les Balears ni tampoc a Menorca.
Aprofitem per fer un reconeixement de la labor que fan els clubs de base i els encoratjant per a continuar. Tota la ciutadania sortirà guanyant
Esquerra de Menorca - Esquerra Unida
(17 de juny de 2010)
