Els ciutadans de les Illes Balears ja tenen garantit per llei el dret a una alimentació mínima
El Parlament de les Illes Balears va aprovar el passat 2 de juny la nova Llei de serveis socials, que situa la nostra comunitat autònoma al capdavant d'Espanya en matèria de serveis socials. Aquesta norma es desenvoluparà amb la propera redacció d'una cartera de drets subjectius -com, per exemple, el dret a no passar fam i a disposar d'unes condicions mínimes d'habitatge i vestimenta- que podran ser exigibles davant els tribunals.
Amb això, el serveis socials a les Illes Balears ja no tindran un caràcter assistencialista ni es prestaran segons voluntats i disponibilitats econòmiques, sinó que es convertiran en uns drets i uns serveis subjectius de les persones, com ara l'atenció sanitària i l'educació obligatòria.
En aquest sentit, la consellera d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Fina Santiago, ha definit la nova Llei com a "moderna, una llei que ens connecta amb l'Europa social i no només amb l'Europa econòmica i mercantil".
El text aprovat pel Parlament substitueix la normativa de l'any 1987. Ara, la següent passa serà la creació d'una ampla i participativa comissió integrada per associacions i entitats implicades, partits polítics, sindicats, etc, per a la redacció de l'esmentada cartera.
Entre d'altres, s'hi inclouran l'allotjament, l'alimentació i el vestuari, a més dels altres que consideri la comissió i que seran de prestació obligatòria per part de les administracions. Aquesta cartera bàsica de serveis s'aprovarà per decret en un termini màxim de 18 mesos.
La cartera de serveis definirà els drets subjectius en matèria de serveis socials d'obligada prestació per part de les administracions, de la mateixa manera que en el camp de l'educació hi ha el dret a una plaça escolar per a qualsevol menor d'entre 6 i 16 anys o bé el dret a les prestacions sanitàries en el camp de la sanitat.
Això representa, en paraules de la consellera Fina Santiago, que la llei "és capaç d'avançar cap a la consecució del que es denomina quart pilar del benestar social; és a dir, cap a la universalització del sistema de serveis socials, igual com en l'educació, la salut i el sistema de pensions".
"Sabem que és un camí que comença a fer-se; no serà ràpid, necessitam temps i pressupostos. No volem crear falses expectatives, però la voluntat del Parlament obliga a aquest Govern i els venidors a aconseguir aquest repte, igual com hem aconseguit en salut i educació", digué Santiago.
En la cartera figurarà la llista de serveis socials que les administracions de les Illes Balears han d'oferir als ciutadans de forma obligatòria i els que tindran la categoria de recomanables. Igualment, s'establiran ràtios de servei per població. Així, es determinarà a partir de quin nombre d'habitants hi ha d'haver un educador social o un treballador social o bé un centre de dia.
L'establiment per decret i per llei de drets subjectius i de ràtios farà que la prestació dels serveis socials ja no depengui de la voluntat política o dels professionals, perquè estarà garantida per llei.
Un altre canvi significatiu que implicarà l'aprovació del text serà el de l'assignació de pressuposts ampliables a les partides destinades als
serveis socials. Fins ara, es tractava de partides no ampliables, per la qual cosa una ajuda es concedia fins que hi havia pressupost. Quan el pressupost s'acabava, l'ajuda s'interrompia.
El text també inclou la figura del professional de referència, de manera que qualsevol persona que accedeixi als serveis socials en tingui un d'assignat, de la mateixa manera que passa amb la sanitat amb la figura del
metge de capçalera.
Amb aquest nous drets, les Balears seran la primera comunitat autònoma a reconèixer aquestes necessitats bàsiques com un dret de les persones.
La coordinació entre les tres administracions amb competències en matèria de serveis socials -Govern, consells insulars i ajuntaments-, és un altre dels aspectes que potencia la Llei, per mitjà del concepte de treball en xarxa, i que fins ara depenia de voluntats polítiques.
