PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA ESQUERRA DE MENORCA – ESQUERRA UNIDA AL CONSELL INSULAR

Esquerra de Menorca – Esquerra Unida ha estat present de forma continuada en el Consell Insular de Menorca, de forma directa o indirecta, des de la creació de la màxima institució insular. En el darrer mandat en el que vam estar presents (1999 – 2003) es va aprovar l’eina més important de gestió urbanística que tenim a l’illa, el Pla Territorial Insular, en la qual elaboració EM – EU va tenir un paper fonamental en el redactat final del text. La nostra sortida del Consell va representar el primer retrocés en aquesta matèria per part de l’equip de govern format per PSOE i PSM. Exemples com la pròpia modificació a la baixa del PTI o l’acord per construir un innecessari dic a Ciutadella són la mostra més evident. També es va significar aquell període per l’externalització d’alguns serveis socials. Malauradament el mandat 2007 – 2011, amb el govern de PSOE i de la coalició PSM-Verds no ha significat cap avanç en les polítiques actives del CIM. Ans al contrari serà recordat per haver multiplicat  de forma abusiva l’estructura directiva que possibilita el nou estatut d’autonomia i la llei de Consells Insulars. D’aquesta manera hem assistit a l’augment injustificat  tant de Consellers no electes com de Directors Insulars, fins a un  total de més de 35 alts càrrecs. Aquesta decisió de PSOE i PSM-Verds, fortament criticada per la societat menorquina en general, estava motivada per  la previsió de incorporació de noves competències durant el mandat, cosa que no s’ha produït de forma significativa. Aquesta macro estructura de direcció només ha servit per col•locar a persones afins als partits governants més enllà, en la majoria de casos, de la seva vàlua i capacitat de gestió. No és de rebut que partits que es diuen d’esquerres, en una situació socio-econòmica terrible, on l’atur a la nostra illa ha augmentat de forma espectacular, on les finances de les famílies estan més ressentides que mai, el CIM i aquests partits que es diuen progressistes, hagin aguantat tot el mandat amb un estructura que ha malbaratat els recursos públics de forma injustificada.
El reforçament  i la ferma creença en la institució insular no entren en contradicció sobre la base d’una gestió austera i eficaç al mateix temps, lluny del joc de cadires dels partits que han governat.
En aquest sentit, estem convençuts que es imprescindible un canvi en el CIM, amb l’entrada d’una força que, allà on hem governat, s’ha produït aquest canvi en la racionalització dels recursos públics. Aquest és un dels grans objectius d’Esquerra de Menorca en l’aposta per retornar al CIM i demostrar que es pot fer política d’esquerres basada fonamentalment en el reforçament de les polítiques socials, la defensa del territori com a valor a salvaguardar per a les generacions futures, l’ajut a la reactivació econòmica a partir de programes que primin la diversificació i l’equilibri de l’economia menorquina i, per suposat, una gestió austera però eficaç en el maneig de la hisenda pública.


EDUCACIÓ

Esquerra de Menorca considera l’educació un element decisiu en la política d’equilibri social i de foment de l’equitat i igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans. A més, pensam que l’educació és imprescindible per poder viure en democràcia, per trasmetre els trets que ens identifiquen com a poble, per afrontar la interculturalitat i per permetre la integració lingüística, cultural i social de totes les persones que vivim a Menorca.

A Esquerra de Menorca apostam per l’escola pública, per ser l’única que garanteix el dret universal de l’educació en condicions de qualitat i igualtat. No hem d’oblidar als treballadors i treballadores de les escoles concertades. Si bé, creiem firmement en l’educació pública, la concertada existeix, i mentre això sigui així, els mestres i les mestresses han de tenir unes condicions de feina dignes.

Pensam que Menorca no es pot permetre els nivell altíssims de fracàs escolar i abandonament formatiu que té actualment. Per això,  creiem que des de Menorca s’ha de tenir la voluntat de jugar un paper més actiu i compromès en l’ impuls de l’educació a l’illa. Proposem el canvi de la figura de Delegat/da  Territorial d’Educació per la de Director/a general d’Educació a Menorca. 

Les actuacions que volem desenvolupar des de Menorca són:

1.    Col•laborar amb el Govern, ajuntaments i agents socials, en la realització del mapa escolar de Menorca, per poder planificar les necessitats educatives a curt i mig termini tenint en compte, no tan sols l’oferta formativa per a la població escolar, sinó també per a d’altres col•lectius (adults, dones, joves, etc.)
2.    Continuar amb l’oferta de cursos complementaris organitzats pel Consell i altres.
3.    Ajudes als programes educatius que facilitin la conciliació de la vida laboral i familiar (escola matinera, activitats de lleure educatiu al capvespre, escola d’estiu, etc.)
4.    Aconseguir l’ús dels centres educatius fora de l’horari escolar.
5.    Esquerra de Menorca aposta per la gratuïtat del transport escolar per a totes les etapes i règims del sistema educatiu (infantil, primària, secundària, EOI, Conservatori, Escola d’art, FP, batxiller, Universitat). Seria responsabilitat del Govern Balear, però mentre això no estigui assumit,  el Consell Insular haurà de donar ajudes als estudiants usuaris d’aquest servei.


10.1 Educació Infantil

Esquerra de Menorca defensa la gratuïtat de l’educació infantil de 0 a 3 anys i consideram que correspon a la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, la responsabilitat d’aquesta fita. Mentre això no arribi, ha de ser el Consell de Menorca, juntament amb els ajuntaments els que han de promoure i coordinar el camí cap a un consorci insular d’escoles infantils. Mentrestant, és necessari:

1    Col•laborar en els ajuntaments per aconseguir que tots els infants amb Necessitats Educatives Especials estiguin atesos correctament
2.    Ajudes per a la reforma i manteniment dels edificis de les escoles infantils
3.    Ampliació de les propostes educatives alternatives a l’escolarització directa en 0-3 anys
4. Adaptar el decret de les franges horàries a les necessitats detectades en el Mapa Escolar de Menorca.     




10.2 Educació Primària, Secundària i Batxiller

1.    Potenciar les mesures educatives d’atenció a la diversitat i a les problemàtiques socials
2.    Donar suport als programes educatius relacionats amb l’ensenyament del català, la mobilitat sostenible, ecologia, igualtat, educació afectiva i sexual, interculturalitat, etc.
3.    Convenis amb els centres per a l’ús de serveis del Consell Insular.
 
10.3 Educació d’adults

En els últims anys, l’educació d’adults ha estat reconeguda en els grans fòrums d’educació, com una part molt important de qualsevol sistema educatiu. Aquest reconeixement, que sí que ha tingut reflex quant a l’aplicació de nova normativa rellançant aquest tipus d’educació, no s’ha vist reflectit, en canvi, quant al tracte de les administracions cap a les escoles d’adults. Les actuacions que s’haurien de fer envers les escoles d’adults des del CIM són:
1.    Delimitar, juntament amb les altres administracions concurrents, les competències i responsabilitat de cada administració.
2.    Ajudes per a adequar els centres actuals a tots els pobles de l’illa.
3.    Donar suport i potenciar l’educació no formal que és la que correspon a Serveis Educatius. 
4.    Vincular la xarxa de centres d’adults a la promoció i democratització de la cultura arreu de l’illa.


10.4 Escola d’art i Conservatori

1.    S’han d’establir acords de col•laboració amb els centres per a què els alumnes tinguin l’oportunitat de realitzar exposicions i concerts en sales amb convenis amb el CIM
2. Promoure, amb la resta de Consells Insulars, un circuit balear de sales d’exposicions i de concerts per als alumnes de les Escoles d’Art i dels Conservatoris Professionals de les Illes


10.5 Formació Professional

Per a Esquerra de Menorca una de les prioritats en matèria educativa ha de ser la potenciació de la Formació Professional. Pensam que s’ha de vincular més i millor el món educatiu amb el món laboral i professional per poder aconseguir una millor integració laboral de la joventut, amb una atenció especial al cooperativisme, l’autoocupació, l’economia i, en general, les noves formes d’ocupació més solidàries i ètiques. La millor forma d’aconseguir aquesta integració és la creació d’un Centre Integrat de Formació Professional, on tingui cabuda la formació reglada i la contínua. És la manera d’optimitzar recursos i possibilitar l’ampliació dels estudis professionals. Això ha de venir lligat a la creació d’una xarxa de transport públic des de cada municipi al centre integrat. 

Per poder dur tot això a terme, s’ha de realitzar un estudi per veure quines són les vertaderes necessitats del teixit productiu a Menorca i fer un veritable intent d’integrar els tres subsistemes de la formació professional: reglada, ocupacional i contínua; no es pot seguir amb el divorici entre treball i educació. 
Esquerra de Menorca es compromet a:

1.    Col•laborar amb el Govern Balear en la cerca d’empreses que estiguin interessades a signar convenis que permetin que els seus professionals participin en els centres educatius
2.    Col•laborar amb el Govern Balear per disposar d’una xarxa d’empreses, a través de convenis, per a què l’alumnat pugui realitzar les pràctiques formatives
3.    Revisar i actualitzar la política de beques per aconseguir que la igualtat d’oportunitats sigui real
4.    Impulsar convenis de col•laboració amb la resta de consells insulars i altres comunitats autònomes, a fi de garantir una xarxa formativa i d’intercanvi d’experiències que possibilitin la formació continuada del nostre professorat


10.6 UNED i UIMIR

1.    Reconeixement del paper educatiu que realitza la UNED a Menorca
2.    Consolidació de l’ajuda a la UNED i reforç del paper social de l’oferta a la nostra illa
3. Enfortiment de la UIMIR. No es pot utilitzar l’argument de la crisi per a eliminar els cursos organitzats per la UIMIR. Des d’Esquerra de Menorca apostem per la UIMIR i per les iniciatives tendents a la descentralització de l’oferta cultural i formativa.

10.7 UNIVERSITAT

1. Revisió del sistema de beques universitàries per adequar-les a la situació present


10.8 ESCOLES MUNICIPALS

Esquerra és conscient de la importància social que tenen les escoles municipals. I també som conscients dels esforços que les administracions municipals han de fer per poder fer front a les despeses que origina el manteniment d’aquestes escoles. Esquerra de Menorca proposa:

1.    Augment significatiu de les ajudes als municipis per al manteniment de les escoles municipals, posant-nos com a fita a mig termini el finançament a parts iguals de les despeses, entre Ajuntaments, Consell Insular i Govern Balear
2. Instar al Govern Balear a augmentar les seves ajudes per poder arribar a aconseguir la fita anterior
3. Dignificar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores d’aquestes escoles. 




 
 INSTITUCIONS OBERTES A LA PARTICIPACIÓ. COOPERACIÓ
 
La democratització dels Ajuntaments i del Consell Insular reclama avançar en la participació dels ciutadans i les ciutadanes.
Estem acostumats a sentir parlar del dret a l’autodeterminació dels pobles. Tot hi que aquest està inclòs en el nostre ideari, con a gent d’esquerres apostem per  l’autodeterminació de les persones, és a dir,  que siguem entre tots que transformem la democràcia representativa actual per la democràcia participativa (com a primera passa de cara a la democràcia radical, la democràcia en majúscules) a través de mecanismes com : Pressupostos participatius, Consells de joventut (a nivell d’illa), Consell de participació ciutadana ja sigui a través del CIM o Ajuntaments.
La Democràcia Participativa posa al ciutadà al ben mig de la política i possibilita la seva participació en les decisions dels Governs, en la planificació i execució de les polítiques públiques i en la gestió dels serveis públics

La participació requereix:
-    Potenciar l’organització de la societat civil, enfortint el moviment associatiu.
-    Establir mecanismes pluralistes de participació a tots els nivells públics.
-    Adequar l’estructura i el funcionament de les administracions públiques al projecte participatiu.
-    Modificar l’actual legislació als aspectes que limitin la possibilitat de informació, transparència i participació de la ciutadania.
-    Lluitar contra la tendència dels propis partits polítics a considerar la participació com una molèstia innecessària, convertint la participació en un element formal. La participació implica diàleg, autocrítica i dedicació, però la seva realització permet una major eficàcia social.

Volem que la ciutadania exposi com vol què es gestionin els béns i els serveis públics. Que determini les prioritats. Com fer això? Donant veu a la gent a partir de pressupostos participatius, consells de la joventut, consells de participació ciutadana. Volem gent inquieta, gent activa, gent participativa.

Per què sigui possible una democràcia participativa, és necessari un teixit social organitzat. Per això un dels principals objectius de l’esquerra ha de ser enfortir els moviments socials a partir d’aplicar polítiques actives destinades a aquest fi, incrementant recursos econòmics i materials per al desenvolupament de les seves activitats.
Apostem per una política clara de convenis de caràcter plurianual amb el fi de reduir el treball burocràtic.
Impulsarem la declaració d’utilitat pública del moviment associatiu. 


 A EM-EU entenem la cooperació com la participació activa dins de les associacions dedicades a tasques cooperatives.
-    Com concebem la cooperació solidària? Com l’acció conjunta d’organització per aconseguir la transformació de les injustes estructures polític – socials i econòmiques, i així combatre el seu principal efecte: la pobresa.
-    A EM-EU ens oposem i denunciem el discurs de l’exèrcit com “ONGs humanitàries” i a la presència de les forces militars baix la imatge de solidaritat. 

Proposem:
-    Incrementar els recursos econòmics per a cooperació internacional i educació. Destinant el 0,7% dels pressupostos en un principi, amb el compromís d’incrementar-lo al 1% durant la legislatura.
-    Afavorir la participació
-    La posada en marxa de nous instruments de cooperació internacional
-    El nostre suport actiu a les organitzacions i moviments de cooperació solidària
-    El foment de la consciència social
-    L’ impuls al consum responsable.

 
 ESPORT PER A TOTHOM

- L’esport com a salut.
Entenem la promoció de l'esport i de l'activitat física com una important contribució a la salut i a la convivència col•lectiva, que requereix l'atenció i el suport públic. En primer lloc hem de distingir entre les finalitats de l'esport en edat escolar i el destinat als adults. L'esport escolar ha de prioritzar la vessant formativa i de desenvolupament físic de tots els infants, objectiu que en cap cas s'ha de sacrificar al rendiment competitiu, temptació massa habitual en la nostra societat competitiva per si mateixa i on regna el negoci de l'esport espectacle. En aquest programa ens fixem en les competències del Consell Insular i ajuntaments, entenent que l’esport d’alt nivell i competició correspon al govern de les Illes Balears.
En aquests quatre anys, l’experiència esportiva a Menorca ha suposat:
EL major suport als equips professionals amb grans despeses de fitxatges.
La pèrdua de presència dels programes d’esport en l’edat escolar i de l’educació per a l’esport.
La inversió en instal•lacions segons les pressions i l’electoralisme.
L’oblit del Pla Insular d’Instal•lacions, que encara, quatre anys després, està sense debatre.
La menor promoció dels esports autòctons.
No podem dir que hagi estat una bona legislatura.

- Infraestructures esportives.
- Instal•lacions esportives a les escoles. A Menorca disposem d’infraestructures bastant satisfactòries de cara a l'esport escolar, com a resultat de les inversions del Pla d'Equipaments Esportius Escolars del  Ministeri d'Educació. El repte resideix sobretot en un us racional i coordinat de tals infraestructures i sobretot en un augment de la capacitat de monitoratge i dinamització. La pròxima realització del centre esportiu en la zona dels instituts de Maó serà una mesura positiva en aquesta línia.
- Cooperació en la gestió esportiva. Val a dir que la necessitat de coordinació i racionalització de l’ús d’infraestructures esportives, supera l'àmbit escolar i és un criteri general que cal aplicar a Menorca al conjunt de les infraestructures esportives, públiques i privades. Cal tendir a la mancomunització instal•lacions esportives municipals i desenvolupar el nivell insular de gestió i coordinació.
- Consolidar l’onada inversora planificada.  . Per aquest període s’ha de preveure:
a) El debat i l’aprovació del Pla Insular d’Instal•lacions Esportives.
b) Passar el PTIE en el marc del POS (CEL), per poder optar a un major finançament.
c) Creació de les rodadores de ciclisme i pista de motocròs.
d) Creació de Santa Eularieta com a “parc d’activitat física”.
f)Prioritzar, en la construcció de noves instal•lacions esportives, la creació –com a mínim- de dues noves piscines públiques: una que donés resposta a la demanda del triangle Maó -Sant Lluís -Es Castell i una altra al centre de l’illa.  
f)    Prioritzar, en la política de subvencions a l’esport base, a l’esport participació, a l’educació física per a la salut, a l’esport per tothom, abans dels equips professionals que han d’existir per l’esforç dels propis associats.

- Les competències del Govern Balear.
Malgrat que, en teoria, les competències en promoció esportiva han passat als Consells Insulars, el Govern Balear encara es reserva moltes matèries per a ell. Durant aquests quatre anys s’ha millorat quant el paper interinsular de l’Escola Balear de l’Esport, les ajudes per grans esdeveniments esportius i viatges interinsulars. Pel pròxim període s’ha d’aspirar a:
a) Amb participació del govern central, cobertura del 100 x 100 de despeses de desplaçaments, no només per clubs en competició autonòmica, sinó també per esportistes individuals o d’esports minoritaris en competició oficial.
b) Creació de les escoles insulars de l’EBE.
c) Increment de la partida del GIB per a esdeveniments singulars.
d) Gestió esportiva de les partides de Turisme dedicades a esports.

- L’esport adult.
- La participació esportiva i l’exercici de la salut. L'esport adult l'hem de dividir entre esport federat i activitat física de lleure. L' interès i el gust creixent per l'activitat física ha fet que en els darrers anys hagin sorgit noves formes i modalitats d'esport popular i amb fins de simple lleure, que ha permès estendre l'activitat física a molta més gent. L 'interès social de l'activitat física, que s'anomena "esport per a tothom" és molt gran. Aquest és també el missatge de la Carta Europea de l'Esport. Beneficia a moltes persones i es portador d'importants valors de salut i convivència, però les seves febles i precàries estructures, fan que sigui difícil disposar d'interlocutors representatius davant les administracions, de manera que la tasca de promoció i suport públic esdevé més complexa. A més algunes d'aquestes activitats físiques no depenen estrictament d'una oferta d’infraestructures tradicionals (poliesportius), sinó que requereixen condicions específiques, com per exemple l'existència d'itineraris per al senderisme, de circuits segurs i preparats per córrer o de carrils per a les bicicletes.  L'esforç en aquest sentit, tant a nivell de dinamització com de dotació d’infraestructures, és un punt fonamental de les propostes d'Esquerra de Menorca com s’ha demostrat en el període que finalitzem.
- Polítiques adequades a la mesura i condicions de Menorca. En qualsevol cas, l'esport i l'activitat física s'ha d'emmarcar en la realitat social i ambiental de Menorca, ja que forma part del conjunt de la vida col•lectiva i ha de compartir les seves aspiracions d'harmonia amb el medi ambient. És absurd pretendre oferir a Menorca tant l'esquí alpí com el golf, ja que corresponen a altres realitats geogràfiques; així mateix és altament nociu permetre la circulació de motos o dels "4x4" fora de les carreteres. Hi  ha altres esports sensibles que s'han d'anar desincentivant, com la caça i la pesca submarina.


- Esport de base, esport escolar, activitat física.
La recuperació de la línia introduïda entre 1999-2003 ha de marcar el desenvolupament de les polítiques públiques pels pròxims anys. Cal destacar objectius com:
Seguir ampliant esports en el programa Esport Edat Escolar, així com el paper dels centres escolars en aquest.
Consolidar i aprofundir en la normativa `de E.E.E. en base al Codi Ètic.
Fomentar, des dels ajuntaments, convenis amb les escoles per l’ús de les instal•lacions esportives.
Dignificar l’esport en les primeres edats.
Enfortir els programes de recuperació dels esports autòctons.
Mantenir els programes Esport a Debat, estudis, etc.
Incrementar les ajudes per les escoles esportives dels clubs.



 
JOVES, ESQUERRA I SOLUCIONS

11.1. Tractament integral de les polítiques de joventut.
Vivenda, educació, atur, informació, sexualitat, oci, marginació, ETT,s, drogues, solidaritat, ecologisme... Aquestes i altres coses preocupen molt a la gent jove. Amb independència de qüestions concretes avui quan es parla de polítiques juvenils no s’entén únicament oci i temps lliure, sinó polítiques específiques adreçades als joves sobre totes les qüestions esmentades al principi. Així, hi ha d’haver una especial política juvenil en les àrees de treball, habitatge, salut, serveis socials, transport, formació... Per què això sigui possible es fa necessari sempre que hi hagi un òrgan de coordinació i impuls d’aquestes polítiques transversals i interdepartamentals. El Pla Jove 2001-2004 impulsat des de la Direcció General de Joventut no va ser tan sols el primer instrument d’aquest tipus que hi ha  a les nostres illes, sinó que la seva funció principal és estimular i impulsar polítiques adreçades als joves des de les distintes àrees de gestió. Així, baixar l’edat dels 25 als 18 anys per poder accedir a la Renda Mínima de Inserció és política juvenil. Impulsar la utilització de contractació estable i digne de joves també; així com la construcció d’habitatges socials per joves en règim de lloguer o les campanyes específiques per prevenir la sida o els embarassos no desitjats. Per tant, es fa necessari donar continuïtat a aquesta tasca, i, alhora, també introduir noves estratègies que puguin millorar les possibilitats d’emancipació del nostres joves.  Les actuacions en joventut són les que exemplifiquen en un grau més elevat les polítiques transversals i integrals … vivenda, educació, atur, precarietat laboral, informació, oci , marginació, drogues, solidaritat , ecologisme …
Les Illes Balears son la comunitat que lidera gairebé totes les estadístiques negatives en joventut:
La diferència entre els joves de les Balears i de la resta de l’estat en matèria contractual es abismal.
Els joves son els que pateixen major grau de precarietat laboral a més de ser els que més esforç han de fer per poder accedir a un habitatge al voltant d’un 65% del salari.


EM-EU planteja una sèrie d’ objectius estratègics a tenir en compte a l’hora d’implementar les actuacions adreçades als joves:

11.2. Món laboral
11.2.1..- Millorar les condicions d’inserció laborals dels joves incentivant la contractació estable i digne, prioritzant els joves en situació desfavorida.
11.2.2.- Desenvolupar polítiques públiques de xoc contra la precarietat laboral juvenil.
11.2.3.- Dotar als SOIB (Serveis d’Orientació Laboral) dels instruments que no facin necessàries les intervencions de les ETT,s per insertar laboralment als joves.. 
11.2.4.- Prevenir els accidents de treball dins els àmbits juvenils.
11.2.5.- Garantir i impulsar una correcte formació ocupacional dels nostres joves, incidint sobre tot amb els que tenen especials dificultats.
11.2.6.- Fomentar l’autocupació i l’economia social entre els joves.
11.2.7. -Explotar de manera efectiva els nous filons d’ocupació. (llocs de treball en l’àmbit social, ambiental, noves tecnologies, …)

11.3. Polítiques d’habitatge
11.3.1.- Incidir en l’augment de promocions públiques de habitatge per a joves. Això no ha de significar perdre de vista la necessitat d’una política general d’accés a l’habitatge per a les persones amb menys recursos.
11.3.2.- Destinació del 10 % d’aprofitament a sòl per vivenda social, seguiment del compliment de les previsions contingudes en el PTI en relació a sòl per vivendes socials o de preu intervingut.
11.3.3.- Potenciació de l’habitatge de lloguer com a sistema preferent d’accés dels joves a l’habitatge.
11.3.4.- Suport per l’allotjament de joves en situació d’exclusió o de risc.
11.3.5.- Incrementar la pressió fiscal de manera progressiva als propietaris que tenen vàries vivendes desocupades.
11.3.6.- Consolidar les borses d’habitatge jove i fomentar el cooperativisme d’habitatges.
11.3.7.- Crear el Servei Insular de l’Habitatge, amb els ajuntaments.


11.4 Promoció de la salut
11.4.1.- Promocionar entre els joves hàbits saludables. (Alimentació sana, higiene, sexualitat plena i segura, equilibri mental, exercici físic,…)
11.4.2.- Incidir entre la gent jove en la prevenció de malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, sida, drogodependències, consum de tabac i alcohol, accidents laborals i de trànsit.
11.4.3.- Treballar amb les entitats socials que fan feina en temes de prevenció i tractament de toxicomanies, sida,…
11.4.4.-  Promocionar mecanismes als joves per poder realitzar programes d’oci alternatiu de caps de setmana entre els joves. Tornar a la idea original de Fora Hores.
11.5..5.-  Creació dins les instal•lacions de l’IB-Salut de punts d’informació sobre salut on es puguin obtenir anticonceptius.
11.6.6.- Manteniment del programa Salut Jove.

11.5. Associacionisme i participació juvenil.
El baix nivell d’associacionisme juvenil a Menorca ens hauria de motivar la preocupació. És cert que l’efecte illa incideix en un important sector que ha de marxar a estudiar fora, és cert que la participació juvenil s’ha incrementat molt en àmbits esportius i artístics en els últims anys, però no deixa de ser una realitat que la pròpia experiència juvenil no promou l’associacionisme que hauria de donar-li força. En aquest apartat del programa ens plantegem:
11.5.1.Posibilitar i impulsar la participació social dels joves en tots els temes públics, creant instruments de decisió sobre determinats temes. Impulsar la creació del Consell Insular de Joventut, però des de les pròpies organitzacions juvenils, mai des del Consell.
11.5.2.- Crear espais de trobada per a les entitats socials juvenils i possibilitar la implementació de consells locals de joves amb poder de decisió.
-Promoure la creació o millora d’espais públics per a les entitats socials juvenils.
-Potenciar el paper integrador i interlocutor del Consell de la Joventut.
-Fomentar l’esperit intercultural i de cooperació internacional entre els joves.
-Incentivar i possibilitar la participació social des de l’àmbit escolar i potenciar entre els joves sobre l’importància dels agents socials.

11.6 Educació i formació
11.6.1.-Potenciar l’educació pública, laica, i de qualitat com a estratègia per minvar desigualtats socials entre la població.
11.6.2.-Fomentar la formació integral de la persona i l’educació en els valors.
11.6..3.-Potenciar que les instal•lacions educatives tinguin el màxim aprofitament públic i social per activitats extraescolars de caire cultural, esportiu, etc.
11.6.4.-Incidir en les mesures educatives d’atenció a la  diversitat, prioritzant els infants i joves amb problemàtiques socials.
11.6..5.-Donar suport i potenciar a les entitats que treballen l’educació no formal.
11.6.6.-Millorar la coordinació entre tots els agents que intervenen en la formació integral dels joves: centres escolars, associacions de pares o juvenils, serveis socials municipals,… 
11.6.7.-Millorar i impulsar la formació professional com a transició cap el món laboral.
11.6.8.-Promoure l’educació ambiental en tots els àmbits infantils i juvenils.

11.7 Oci, cultura i esport 
11.7.1.-Promoure i mantenir entre les administracions programes públics d’oci nocturn de cap de setmana.
11.7.2.-Oferir espais públics de creació cultural i d’oci saludable.
11.7.3.-Potenciar la creativitat cultural i promocionar als joves creadors.
11.7.4.-Incentivar els espais d’acampada públics i recuperar per l’ús públic i social instal•lacions militars, fars, etc.
11.7.5.-Mantenir la política d’ajuts als ajuntaments per la creació o manteniment d’instal•lacions juvenils públiques.
11.7.7.- Impulsar la presència de l’oferta creada pels joves i cada cop més autosostinguda pels propis usuaris


 
IMPULS A LA NORMALITAT DE LA LLENGUA CATALANA.

L’espai de la normalització lingüística.
Per al pròxim període s’han de prioritzar algunes línies d’actuació:
 A l’administració.  
a) Hem de seguir treballant perquè la llengua catalana sigui la llengua pròpia i d’ús habitual de les institucions, administracions i entitats públiques.
b) L’administració insular, malgrat el major pes i una evolució positiva, ha de tenir una actuació decidida en relació al reciclatge del personal i la condició  de requeriment de coneixement de l’idioma pel nou personal.
c) Els ajuntaments han de complir amb el propi Regla¬ment d’ús de la llengua catalana.  
A l’ensenyament i la formació.
Aposta decidida per la immersió lingüística com a model d’escola.
Hem de vetlar perquè qualsevol ciutadà tengui accés a la formació en llengua catalana de manera que pugui expressar-se fluidament. Per això, s’ha de mantenir l’oferta de cursos a través de les escoles d’adults dels diferents municipis, amb especial atenció als dirigits als nouvinguts.
 A la societat.
Hem de treballar perquè la ciutadania disposi d’un àmplia oferta de mitjans de comunicació en llengua catalana, diversa i adequada als diversos sectors de població.

Esquerra de Menorca (EM-EU) es compromet a impulsar una nova dinàmica cap a la normalitat. I entenem la normalitat lingüís¬tica com un procés social en el que ens situem a part tant de les postures "optimistes" (aquelles que destaquen allò que hem avançat i, així, s'adapten al ritme institucional i donen per bona la situa¬ció actual), com d`aquelles que certificant l'abisme davant els objectius plantejats, prioritzen les posicions de resistència individual o cauen en postures xenòfobes.

El procés cap a la normalitat haurà de ser progressista per la seva orientació, vertebrador de voluntats on la llengua guanyarà posicions d`hegemonia dins la societat. Per tot això creiem que la necessària normalització lingüística i cultural esdevé un espai, un més, de trobada de l'esquerra. Hem de guanyar per l'esquerra aquest impuls transformador.


Les accions.
Pla Insular de Normalització Lingüística.  Mantenir el Pla Insular de Normalització Lingüística, que coordina les accions de les administracions.
Campanyes d’ús normal del català als comerços, zones turístiques, instal•lacions
esportives, etc. Augmentar, mitjançant campanyes específiques, l'ús del català en totes les activitats socials, culturals i especialment aquelles que afecten a la vida econòmica: activitat interna de les empreses públiques i privades, i dels sistemes financers del país.
Exigir el compliment estricte del Reglaments d’ús de la llengua catalana a cada ajuntament. 
Assegurar la presència d’una administració capaç de fer normal l’ús de la llengua.
Ensenyament del català a persones adultes. Donar un impuls ampli a l'ensenyament del català a la població adulta, que contempli dos aspectes fonamentals: l'oralitat per a no catalanoparlants i la correcció de la llengua escrita per aquests i per als catalanoparlants. Crear programes que contemplin incentius que facin viables aquestes actuacions i ampliar-los a les empreses privades, de manera semblant com es faria (i es fa en alguns casos) a les administracions.
Mantenir els programes de suport a la premsa local perquè pugui ésser eminentment en 
català i aconseguir l'increment, cada cop de manera més ambiciosa de la presència del català a les emissions televisives i radiofòniques públiques i privades (com a servei públic que també són), que operen a Menorca i les Illes; així com assegurar la recepció de les emissions que tenen el seu origen a Catalunya i al País Valencià.
Incrementar la presència del català en els itineraris públics, urbans i rurals. En aquest sentit de presència de la llengua defensam l`etiquetatge comercial dels productes que es creen a Menorca o que entren al nostre mercat; incentivar l`ús de la llengua catalana a la publicitat comercial, industrial i de ser¬veis; fer present la llengua en els espais públics (xarxa viària, espais d'oci, instal•lacions culturals i esportives,  i altres.
Conscienciar la joventut de l’illa pel que fa una major presència de la llengua en la seva vida quotidiana.
Potenciar l’ús de la llengua com a llengua normal de relació en les associacions i entitats cíviques, culturals, esportives i de lleure.
Potenciar l’ús del català en les relacions laborals, empresarials, comercials i financeres i que el català esdevingui llengua d’ús habitual entre clients i usuaris.
Impulsar i garantir l’ús normal de la llengua catalana en qualsevol institució sanitària i assistencial.
Establir els mecanismes de col•laboració adients per avançar cap a un espai comunicacional comú a l'àmbit lingüístic de la llengua catalana. Coordinació tècnica i política dels responsables de la Normalització Lingüística a les Illes, el País Valencià i Catalunya i promoció de convenis de col•laboració entre les dife¬rents entitats i institucions del nostre àmbit lingüístic. Hem de treballar perquè la ciutadania disposi d’un àmplia oferta de mitjans de comunicació en llengua catalana, diversa i adequada als diversos sectors de població.
Impulsar iniciatives com el voluntariat lingüístic.


 
TREBALL I FORMACIÓ.

5.1.La situació actual . La situació actual a l’illa de Menorca amb rècords d’atur, passant dels 7.000 aturats fan que sigui imprescindible donar un impuls a la concertació social si volem sortir de la crisi, amb un PACTE PER L’ECONOMIA L’OCUPACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL, reforçant primer de tot els recursos pel més dèbils, els aturats sense formació i de llarga durada, dedicant els recursos necessaris, a les persones que puguin estar sense cap tipus de cobertura social i amb dificultats d’inserció al mercat laboral, per tant és bàsic impulsar  polítiques actives d’ocupació, garantint itineraris que acompanyin els desocupats, des de que entren al SOIB fins que troben una feina i ajudant a les persones en actiu a millorar la seva situació i poder promocionar laboralment.  No es tracta només de crear més ocupació sinó que aquesta ha de ser millor en qualitat i estabilitat, objectiu que només és assolible amb treballadors i treballadores  ben formats i altament qualificats 
Existència creixent de col•lectius que per ells mateixos tenen greus dificultats per a inserir-se de forma estable en el treball. Aquesta situació és la que ha d’absorbir els principals esforços i recursos de les administracions.
La pèrdua de poder adquisitiu, motivat per la distorsió entre els increments dels preus de consum i molt especialment l’habitatge, davant  l’incremento del salari, similars a l’IPC, que no contempla les puges de l’habitatge,  ha fet que molts treballadors es trobin actualment amb un pèrdua important del seu poder adquisitiu i en clar retrocés, situació que s’ha agreujat amb l’excusa de la crisi.
5.2.- Principis de les polítiques de formació i ocupació. En aquest context, les polítiques d’ocupació al conjunt de Menorca i a cada un dels seus municipis han de tenir uns criteris clars d’actuació
La participació i la concertació social
Integració de les actuacions que s’ha d’executar a Menorca
Voluntat de servei públic
5.3.- Objectius de les polítiques de formació i ocupació. Els criteris anteriors s’han de traduir a Menorca en un procés clar de descentralització i coordinació  de les funcions que té assignades el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB). Així per als propers anys s’ha d’avançar d’una manera decidida en la configuració estable d’una estructura de gestió de les polítiques que es defineixin en el marc del  Pacte per a l’Ocupació de Menorca  i la posada en funcionament de la comissió insular del SOIB
5.3.1. Propostes concretes
Potenciació del CES per a dotar-lo de major operativitat i contingut  i convertir-lo en la vertadera mesa de diàleg social insular.
Els Ajuntaments, com a empreses que són, haurien d’actuar des de l’exemplaritat de la política de personal. Esquerra de Menorca es compromet a no aplicar la Reforma Laboral a l’Administració i restituir els salaris dels treballadors públics.
Els programes de salut laboral i de seguretat en el lloc de treball haurien de ser prioritaris en totes les administracions, per a practicar-los i per fer-los complir.
Facilitar la participació dels agents socials en la definició de les actuacions en matèria de polítiques d’ocupació
1.- Des d’una concepció tripartita dels seus principals òrgans de govern
2.- Amb una permanent sensibilitat envers la recerca de marcs de consens i concertació social.
3.- Prenent el Pacte per a l’ocupació com un referent constant.
Reforçar el paper dels poders públics en la gestió de les polítiques d’ocupació
1.- Tot garantint la gratuïtat i la defensa dels interessos dels ciutadans
2.- Ampliar els actuals nivells de descentralització territorial dels seus serveis amb la finalitat de millorar l’accés d’empreses i treballadors a les actuacions i serveis de l’administració. Cada ajuntament de Menorca ha de poder disposar de dispositius d’informació i orientació laboral així com garantia una cobertura suficient d’oportunitats formatives.
3.- Mantenir una estreta vinculació i col•laboració amb les estratègies d’ocupació del SOIB a nivell del conjunt de Balears.




 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA 

Dintre de la seva política rural Esquerra de Menorca -Esquerra Unida impulsa l’agricultura i ramaderia ecològiques mitjançant la defensa de l’explotació familiar i per mitjà del conjunt de tècniques agràries i ramaderes que tenen com objectiu essencial l’obtenció d’aliments amb totes les propietats naturals, amb certificació de traçabilitat i qualitat. Per a això desenvolupa l’ús òptim de l’entorn físic, la preservació del medi ambient i el manteniment o increment de la fertilitat del sòl, excloent l’ús de productes químics de síntesis com fertilitzants, plaguicides,  antibiòtics, etc. 

Amb l’agricultura i ramaderia ecològiques, Esquerra de Menorca -  Esquerra Unida potencia la recuperació dels espais agrícoles tradicionals i reconeix l’aportació mediambiental i de preservació del medi natural que realitza l’agricultura i la 
ramaderia extensives. 

Un factor clau en l’agricultura i ramaderia ecològiques, és el desenvolupament d’agricultures locals, orientades a circuits curts de comercialització, prestant especial atenció a les bases productives de cada territori. La seguretat i qualitat alimentària, la seguretat ambiental i la justícia social són tres elements que han de conviure en harmonia en les polítiques agroalimentàries. Així s’aconseguiran formes de 
producció favorables per a totes les persones i s’obrirà l’alternativa a l' actual Política Agrària Comuna, PAC. Aquest impuls de l’agricultura i ramaderia ecològiques ha d’anar acompanyat del foment de nous hàbits i formes de consum alimentari més saludables i sostenibles. 

La PAC està impulsant un model d’agricultura i de ramaderia industrial especulatiu, concentrant la producció en aquells territoris que permeten obtenir grans volums de producció a baix cost. Normalment aquestes produccions es fan en règim de monocultiu, el que és ambientalment insostenible. El sistema de producció industrial, especulativa i  deslocalitzada, està adaptat a la liberalització del comerç agrari en l’àmbit mundial, accelerant la degradació dels ecosistemes on s’assenta i limitant les possibilitats de proveïment d’aliments. 

L’agricultura ecològica proposta per Esquerra de Menorca - Esquerra Unida fuig de solucions enganyoses com la utilització de cultius modificats genèticament o la producció de agrocombustibles, ja que no resoldran cap crisi mediambiental sinó que, per si mateixos, suposen un risc per al medi ambient, per a la seguretat i la salut, a més d’incrementar la dependència de la agroindústria. 

En el camp pesquer és necessari protegir els recursos i, al mateix temps, assolir que la pesca artesanal tingui futur. La presència de les formes artesanals de pesca assegura una 
part important del desenvolupament sostenible de les zones litorals. 

Des d'Esquerra de Menorca - Esquerra Unida rebutgem la pretensió de tractar de la mateixa forma a la gran pesca industrial, principal responsable de l’esgotament dels recursos, que a la pesca artesanal que està especialment interessada en l’èxit de les 
polítiques de preservació. Per això, defensem que la pesca artesanal surti de la consideració de sector sotmès a la lliure concurrència i que, en conseqüència, pugui rebre ajudes per a assegurar la seva viabilitat. 
(programa marc IU) 

 
REORDENACIÓ DE LA DESPESA PÚBLICA

Esquerra de Menorca - Esquerra Unida planteja tot un seguit d’iniciatives polítiques per racionalitzar la despesa pública,  prioritzant aquells sectors econòmics estratègics i que possibiliten un nou model productiu. A més la racionalitat en la despesa pública mai haurà d’anar en contra del conjunt de serveis públics i dret econòmics i socials de la ciutadania. 

Proposem el disseny i desenvolupament de plans de control intern de la despesa pública i de la qualitat i eficiència de la mateixa amb els següents elements: 

• Centralització de les despeses de promoció, publicitat etc. a nivell de Conselleria, Departament, Organismes o empreses dependents o vinculades. 

• Memòria anual justificativa, cas per cas, de tots les despeses de manteniment, reparacions, energia, material fungible, viatges, dietes, etc. 

• Limitació de les despeses d’assessoria i consultoria, informes i estudis externs, articles i publicacions (excepte publicacions d’investigació i anàlisi). 

• Creació en cada departament, institució, organisme, empresa, ens, etc. d’una Comissió de Control i Seguiment de la Despesa de la qual haurien de formar part almenys dos representants dels treballadors i treballadores. Serà competent per a examinar i dictaminar sobre el control de la contractació pública, de la subcontractació de serveis i 
projectes, despeses de promoció i publicitat, obres de reforma, serveis de manteniment, despeses en consultoria i assessoria i tots els altres especificats en les propostes anteriors. Els seus dictàmens seran públics. 

• Creació d’una Agència Autonòmica per al Control de la Qualitat de la Despesa. 

• Control de la qualitat i eficiència de la Contractació pública, adoptant mesures per a la transparència de concursos i licitacions i evitant el desviament dels preus dels contractes públics.